Els avenços en biologia molecular i genètica han demostrat que les característiques físiques i biològiques de les persones no només estan determinades per la informació genètica, sinó que també depenen de com s'expressa aquesta informació. Els gens poden activar-se o silenciar-se mitjançant mecanismes de regulació epigenètica que poden ser modulats per l'entorn i són especialment rellevants durant el desenvolupament embrionari.
En el context de la fertilitat, l'epigenètica té un paper fonamental, ja que l'estil de vida tant de la mare com del pare pot modificar els mecanismes epigenètics. Factors com l'alimentació, l'exercici, l'estrès o l'exposició a tòxics poden influir en la qualitat dels gàmetes, la implantació i viabilitat de l'embrió, el seu desenvolupament i fins i tot la predisposició a malalties.
Quins són els mecanismes principals de l'epigenètica?
L'expressió dels gens està modulada per mecanismes epigenètics, entre els quals destaquen la metilació de l'ADN, la modificació de les histones i els ARN no codificants, que regulen com, quan i amb quina intensitat s'expressen els gens:
- La metilació de l'ADN és el mecanisme que més influeix en com s'expressen els gens. És un procés químic que consisteix en l'addició de grups metil en determinades regions de l'ADN que sol produir la inactivació d'un gen, que en condicions normals s'expressaria.
- Les histones són unes proteïnes que intervenen en l'empaquetament de l'ADN per formar fibres de cromatina. La modificació de les histones consisteix en canvis químics que alteren l'estructura de la cromatina, el que activa o silencia regions senceres de cromosoma.
- Els ARN no codificants, com els microARN, no generen proteïnes, però interactuen amb la cromatina o interfereixen en la traducció de l'ARN missatger alterant la regulació de l'expressió gènica..
Aquests mecanismes intervenen des de la gametogènesi i la fecundació fins al desenvolupament embrionari, i poden ser modulats per factors externs com l'alimentació i els hàbits de vida.
Estil de vida i epigenètica
Diversos estudis han demostrat que els factors ambientals i l'estil de vida de la mare, tant abans com durant l'embaràs, poden influir en el desenvolupament embrionari i la salut del fill fins i tot en l'edat adulta.
Alimentació
Una alimentació adequada aporta els cofactors i donadors de grup metil necessari per mantenir els patrons de metilació de l'ADN. Alguns nutrients com l'àcid fòlic, la vitamina B12, els fenols, el zinc o la vitamina B6, entre d'altres, juguen un paper fonamental en la capacitat de metilació de l'ADN i són necessaris per al correcte desenvolupament embrionari.
Una alimentació inadequada, així com l'obesitat o la diabetis materna, poden augmentar el risc de desenvolupar síndromes metabòlics i malalties cardiovasculars, mentre que una alimentació saludable durant l'embaràs i la lactància pot ajudar a prevenir la seva aparició.
A més, la dieta de la mare pot influir en els nivells d'àcids grassos omega-3 en la seva llet. Les concentracions baixes d'aquests àcids grassos en la llet materna poden afectar el correcte desenvolupament neurològic del fill, mentre que els nivells alts promouen el desenvolupament de l'agudesa visual i les funcions cognitives.
Estrès i regulació hormonal
L'estrès crònic augmenta la secreció de cortisol i d'altres hormones de l'estrès. A nivell epigenètic, el cortisol pot modificar l'expressió gènica de l'embrió principalment en gens relacionats amb la immunitat i el neurodesenvolupament.
S'ha vist que l'estrès emocional crònic de la mare pot deixar marques epigenètiques persistents en el nadó, augmentant la seva susceptibilitat de desenvolupar trastorns metabòlics, ansietat, estrès o depressió en etapes posteriors de la vida. Fomentar una bona salut mental aporta benestar emocional, però a més pot ajudar al desenvolupament embrionari.
Exercici físic
L'exercici físic aporta beneficis sobre la salut física i mental, però a més té efectes positius sobre la fertilitat i s'ha vist que pot alterar l'epigenètica i el desenvolupament del nadó.
Realitzar activitat física moderada s'ha vist que redueix el risc de macrosomia fetal (neixer amb un pes molt superior a la mitjana) i minimitza els efectes de la diabetis gestacional, a més de modular patrons de metilació de l'ADN en gens relacionats amb el metabolisme i el desenvolupament cardiovascular. Com a resultat, l'exercici físic regular durant l'embaràs pot millorar el metabolisme del nadó, reduir el risc d'obesitat infantil i malalties metabòliques, a més de favorir un sistema cardiovascular saludable i el desenvolupament neurològic.
Alcohol, tabac i substàncies tòxiques
El consum d'alcohol i tabac durant l'embaràs, així com l'exposició a substàncies tòxiques, s'ha associat amb alteracions epigenètiques amb efectes negatius sobre la fertilitat i el desenvolupament embrionari. La nicotina i els hidrocarburs presents en el tabac indueixen l'hipermetilació de gens clau en les primeres fases del desenvolupament embrionari, mentre que l'alcohol interfereix en la metilació causant errors epigenètics que afecten la qualitat dels gàmetes.
A més, l'exposició a disruptors endocríns com els bisfenols o els ftalats pot alterar la metilació de gens implicats en l'ovulació i la implantació de l'embrió, augmentant el risc d'infertilitat.
Evitar l'exposició i el consum d'aquestes substàncies ajuda a protegir la salut reproductiva i redueix el risc de malalties a llarg termini.
Hàbits de vida saludables per a una bona salut del teu fill
Adoptar un estil de vida saludable no només millora la fertilitat, sinó que també pot induir modificacions epigenètiques favorables per al desenvolupament embrionari i reduir el risc de malalties en l'edat adulta.
Cuidar l'alimentació, el benestar emocional i evitar els tòxics és una inversió primerenca en la salut futura del fill.
