La reserva ovàrica és la capacitat dels ovaris per produir òvuls després de ser estimulats. La reserva ovàrica es correlaciona amb l’edat de la dona, mantenint-se estable fins als 35 anys i disminuint progressivament a partir d’aquest moment. La reserva ovàrica dependrà de cada cas individual, raó per la qual s’haurà d’analitzar en totes les dones amb problemes d’esterilitat.
El tractament quan hi ha una reserva ovàrica baixa dependrà dels antecedents de la parella, dels resultats de la resta de les proves diagnòstiques i, sobretot, de l’edat de la dona. En els casos de reserva ovàrica molt baixa en els quals no és possible obtenir òvuls propis, el tractament indicat és la ovodonació.
A continuació, t’expliquem amb detall diferents aspectes d’interès relacionats amb la reserva ovàrica.
La reserva ovàrica de la dona està determinada genèticament. Durant el desenvolupament embrionari es generen tots els fol·licles que la dona utilitzarà al llarg de la seva vida reproductiva.
Durant la fase inicial del cicle ovàric es recluten molts fol·licles per a que finalment se seleccioni un que és el que produirà l’ovulació. La resta dels fol·licles reclutats es perdran i així disminuirà la reserva ovàrica de mica en mica fins al moment de la menopausa.
Hi ha situacions que poden disminuir la reserva ovàrica de la dona. S’ha de posar especial atenció davant de qualsevol tipus de cirurgia dels ovaris i de l’ús de determinats medicaments com els antineoplàsics. Per aquest motiu, es recomana ser molt conservadors amb les intervencions quirúrgiques en els ovaris i intentar evitar-les en la mesura del possible. En el cas de tractaments antineoplàsics la recomanació és la de congelar òvuls sempre que sigui possible, ja que en molts casos aquests tractaments acaben destruint totalment la reserva ovàrica i anul·lant les possibilitats d’aconseguir un embaràs amb els propis òvuls.