Avortaments de repetició i fallades d'implantació

Avortaments de repetició i fallades d'implantació

Considerem avortaments de repetició aquells casos en què almenys dos embarassos han acabat en avortament, mentre que les fallades d’implantació es produeixen quan una pacient no ha aconseguit l’embaràs després de diverses transferències d’embrions de bona qualitat.

Podem considerar que els avortaments de repetició i les fallades d’implantació constitueixen la mateixa entitat. En el cas de la fallada d’implantació, les alteracions es produeixen abans que l’embrió s’arribi a desenvolupar a l’interior de l’úter.

Avortaments de repetició

A continuació, detallem les causes més freqüents dels avortaments de repetició.

Causes més freqüents

Causes genètiques

És la causa més freqüent d’avortaments de repetició i de fallades d’implantació. Les alteracions genètiques dels embrions poden provocar que aquests embrions no s’implantin o que l’embaràs acabi en un avortament.

Molts dels embrions que tenen anomalies genètiques poden tenir un desenvolupament normal en el laboratori, per la qual cosa l’única manera d’identificar-los és realitzant un diagnòstic genètic preimplantacional.

Causes uterines

Les causes uterines més importants d’avortaments de repetició i fallades d’implantació són:

  • Infeccions cròniques de l’endometri que romanen asimptomàtiques.
  • Alteracions de la cavitat uterina, com ara els pòlips, els miomes, els septes o les adherències.
  • Alteracions en la receptivitat endometrial per anomalies en el marge temporal d’implantació. Aquest marge, que té una durada de 2-6 dies, és el període en què l’endometri permet que s’implanti l’embrió, gràcies a l’acció de la progesterona.
Síndrome d’antifosfolípids
En la síndrome d’antifosfolípids, la mare produeix uns anticossos que poden afectar la placenta mitjançant fenòmens de tromboembòlia, el que dificulta la invasió del teixit de l’úter pel trofoblast en el moment de la implantació de l’embrió, i això causa la pèrdua de l’embaràs.
Alteracions de la coagulació
Les trombofílies augmenten el risc de patir trombosi. Aquestes trombosis afecten el procés de placentació de l’embaràs, cosa que pot acabar en un avortament. En ocasions aquestes alteracions es produeixen de manera precoç, fent que la implantació de l’embrió no sigui efectiva.
Causes immunològiques i endocrines
Per tal de que l’embaràs es desenvolupi, cal que es produeixi un fenòmen conegut com a «tolerància immunològica», el qual permet a una dona portar un fill durant 9 mesos al seu interior sense que el cos el rebutgi en considerar-lo un cos estrany. Qualsevol alteració en aquesta reacció immunològica de la dona pot provocar que l’embrió no s’implanti o acabi en un avortament.
Avortaments de repetició i fallades d'implantació

Proves per a l’estudi d’avortaments de repetició

L’estudi dels avortaments de repetició i de les fallades d’implantació ha d’incloure les següents proves diagnòstiques:

Proves diagnòstiques
Anàlisi genètica de la parella
  • Cariotips: es tracta de determinar la fórmula cromosòmica de la parella. El cariotip normal d’una dona és 46,XX i el de l’home és 46,XY
  • Estudi cromosòmic dels espermatozous: mitjançant la tècnica de FISH es pot determinar si el percentatge d’espermatozous amb alteracions dels cromosomes està significativament augmentat respecte de la població fèrtil.
  • Estudi de la fragmentació de l’ADN dels espermatozous: mitjançant la tècnica Comet podem determinar si l’ADN contingut al cap de l’espermatozou està danyat i saber si aquest dany afecta una de les dues cadenes de l’ADN o totes dues. Un dany augmentat de l’ADN pot condicionar una pitjor qualitat embrionària i un risc augmentat d’avortament
Histeroscòpia

Ens permet estudiar la cavitat uterina per descartar malformacions, pòlips, miomes o adherències.

Estudi endometrial
  • Receptivitat endometrial: mitjançant una biòpsia endometrial podem avaluar la finestra d’implantació de l’endometri i confirmar que és oberta quan duem a terme la transferència de l’embrió. Aquests tests es poden trobar al mercat amb el nom d’ERA® o Matricelab®
  • Estudi de la microbioma: mitjançant una biòpsia endometrial podem confirmar si la població de lactobacils endometrials és la correcta i descartar que hi hagi infeccions cròniques asimptomàtiques (endometritis) que puguin interferir amb una correcta implantació, cosa que augmenta el risc d’avortament. El seu nom comercial és EMMA/ALICE®
  • Cultius endometrials: es fan servir com a complement dels estudis de microbioma perquè en cas que siguin positius, puguem escollir l’antibiòtic adient per a un correcte tractament
Síndrome antifosfolípida

Consisteix en l’estudi de diversos anticossos que augmenten el risc d’avortament, com l’anticoagulant lúpic, les anticardiolipines o les beta2glicoproteïnes

Trombofílies

Consisteix en l’estudi de diverses alteracions dels factors de coagulació que poden augmentar el risc d’avortament. Aquests estudis es poden dur a terme en sang o en saliva

Analítica hormonal
  • Les proves de reserva ovàrica ens poden orientar cap a un problema als òvuls.
  • L’analítica de la funció de la tiroide implica l’estudi de les hormones TSH i T4L.

Tractament dels avortaments de repetició

El tractament dels avortaments ve determinat per la seva causa. De vegades no és possible diagnosticar la causa dels avortaments de repetició i, en aquest cas, el tractament indicat és la fecundació in Vitro amb diagnòstic genètic preimplantacional. Aquesta tècnica ens permet analitzar els cromosomes dels embrions i assegurar-nos que transferim embrions normals.

Demana visita