Proves d’esterilitat a Barcelona

És important tenir en compte que un estil de vida saludable millora les possibilitats d’embaràs. Per a això s’ha de tenir un pes adequat mantenint l’índex de massa corporal (IMC) en uns límits acceptables, un índex baix pot derivar en problemes d’ovulació mentre que un excés de pes es pot relacionar amb pitjor qualitat dels òvuls, alteracions endometrial i del cicle. Altres factors com el tabac, les drogues, les malalties de transmissió sexual (MTS) i el consum elevat de cafè i d’alcohol també poden comprometre la fertilitat d’una parella.

Per això és recomanable una dieta mediterrània rica en antioxidants i omega-3, i l’exercici físic moderat.

El primer que ha de conèixer una parella que busca l’embaràs és que l’ovulació es produeix a meitat del cicle quan aquests són regulars. Si el cicle dura al voltant de 28 dies, la millor manera d’optimitzar al màxim les possibilitats d’èxit és centrant les relacions sexuals durant el període d’ovulació, és a dir, entre els dies 12 i 16 del cicle.

No està molt clar que hi hagi tractaments que puguin millorar la qualitat del semen. No obstant això hi ha alguns hàbits que poden afectar-ne qualitat com el tabac, l’alcohol o l’estrès. Altres tractaments com els complexos multi vitamínics del tipus antioxidants poden millorar-ne la motilitat.

S’ha vist que teràpies alternatives com l’acupuntura poden millorar la fertilitat natural en algunes parelles. En reproducció assistida, la pràctica de l’acupuntura abans i després de la transferència d’embrions facilita la seva realització en aconseguir una millor relaxació de la pacient.

En el moment del naixement els ovaris tenen tots els fol·licles que aniran alliberant òvuls durant tota la vida reproductiva de la dona. Segons van passant els anys aquesta reserva anirà disminuint fins que s’esgota en arribar a la menopausa.

Des de la pubertat, cada mes creix un fol·licle en els ovaris, que després de l’ovulació donarà lloc a un òvul que podrà ser fecundat.

La millor manera de saber si una dona ovula és controlant els seus cicles. Si són regulars i no passen de 30-35 dies, significarà que s’està produint l’ovulació de forma correcta.

L’estudi de la reserva ovàrica valora la capacitat dels ovaris per produir òvuls després de ser estimulats. La reserva ovàrica es correlaciona amb l’edat de la dona, mantenint-se estable fins als 35 anys i disminuint progressivament a partir d’aquest moment.

Disposem de diversos test que ens permeten analitzar la reserva ovàrica de la dona i s’han de sol·licitar sempre davant d’un cas d’esterilitat.

La reserva ovàrica ens ajudarà a decidir el tractament de reproducció assistida adequat per a la parella. En els casos en què la reserva ovàrica és molt baixa pot estar indicat realitzar una ovodonació.

El millor indicador de la qualitat dels òvuls és l’edat de la dona, essent òptima entre els 20 i els 35 anys. No disposem de cap test que ens permeti determinar la qualitat dels òvuls.

Encara que una baixa reserva ovàrica acostuma a relacionar-se amb una baixa qualitat dels òvuls, no sempre és així, ja que una dona jove pot produir pocs òvuls de bona qualitat. De la mateixa manera, el fet que una dona de més edat produeixi molts òvuls no garanteix que siguin de bona qualitat. A la pràctica, es pot dir que qualitat i quantitat no sempre van de bracet; la qualitat dels òvuls està marcada per l’edat i la quantitat per la reserva ovàrica.

La síndrome de l’ovari poliquístic és la causa més freqüent d’alteracions de l’ovulació. Una de les seves característiques principals és la presència d’un elevat nombre de fol·licles en els ovaris. En molts casos sol estar associat amb sobrepès, acne i excés de borrissol corporal.

Aprimar-se pot ser suficient per normalitzar l’ovulació de la dona amb ovaris poliquístics. En la resta de casos estarà indicat realitzar un tractament d’inducció de l’ovulació.

Un cop produïda l’ovulació, una de les trompes recull l’òvul. Els espermatozoides ascendeixen des de la vagina, travessen la cavitat uterina i recorren les trompes per trobar-se amb l’òvul i fecundar-lo.

Les trompes intervenen en aquest procés de manera activa, ja que han de facilitar el desplaçament dels espermatozoides fins a l’òvul i posteriorment de l’embrió a la cavitat uterina.

La prova diagnòstica d’elecció per comprovar que les trompes són permeables és la histerosalpingografia. Aquesta prova consisteix a fer radiografies seriades mentre s’introdueix un contrast pel coll de l’úter per veure com passa a través de la cavitat uterina i les trompes.

L’estudi de les trompes estarà indicat només quan la història clínica i els resultats de les proves complementàries no orientin el cas cap a un tractament de fecundació in Vitro o ovodonació.

El millor tractament per aconseguir l’embaràs en una dona amb lligadura de trompes és la fecundació in Vitro. S’ha demostrat que la repermeabilització tubària és una tècnica poc eficaç i costosa.

Les causes principals d’obstrucció de les trompes són les infeccions abdominals i l’endometriosi. En ocasions la cirurgia abdominal també pot afectar les trompes per formació adherències que fixen i obstrueixen les trompes.

L’úter és l’òrgan en el qual es desenvolupa l’embaràs i en ell es donen les condicions ideals per tal que el fetus creixi fins al moment del part.

L’úter consta de dues capes ben diferenciades, el miometri i l’endometri. El miometri és la capa de múscul que actua com a paret, mentre que l’endometri és la capa interna on s’han d’implantar els embrions.

Les principals alteracions que ens podem trobar a l’úter són:

• Malformacions: les més freqüents solen ser els septes uterins i l’úter arcuat, però el septe uterí és el que més es relaciona amb problemes reproductius.
• Miomes: es tracta de formacions fibroses que creixen a la capa muscular de l’úter. La relació entre els miomes i la fertilitat dependrà principalment de la seva ubicació. Els miomes submucosos, que afecten la cavitat endometrial, són els que més poden afectar les possibilitats d’aconseguir un embaràs.
• Pòlips endometrials: els pòlips endometrials són unes formacions glandulars que es troben a la cavitat endometrial. El seu diagnòstic sol ser casual i poden reduir les possibilitats d’aconseguir un embaràs.

La prova diagnòstica d’elecció per saber l’estat de l’úter és l’ecografia. L’ecografia ens permet valorar la morfologia de l’úter i de la cavitat endometrial per tal de descartar la presència formacions patològiques.

L’ecografia té l’avantatge de ser una tècnica fàcil, que no necessita preparació prèvia i que es pot realitzar a la consulta.

Amb la incorporació de l’ecografia 3D podem obtenir informació addicional que ens permet millorar el diagnòstic de malformacions uterines evitant la realització de proves més complexes, com pot ser la ressonància magnètica.

El teixit endometrial participa en la implantació dels embrions a l’úter. L’endometri té un període determinat en cada cicle en el qual és receptiu als embrions. Aquest període receptiu s’anomena marge d’implantació.

L’estudi del marge d’implantació és molt important de cara als tractaments de reproducció assistida.

La histeroscòpia és una prova diagnòstica de la cavitat endometrial que ens permet accedir directament a l’interior de l’úter per valorar-lo amb més precisió.

La histeroscòpia és la prova indicada quan se sospita algun tipus de patologia a la cavitat uterina. La histeroscòpia consisteix a introduir una petita càmera a l’interior de l’úter per veure directament la cavitat endometrial. A més, mitjançant la histeroscòpia és possible obtenir mostres del teixit endometrial per al seu estudi.

El tractament quirúrgic dels problemes uterins es reserva per a aquells que n’afecten la cavitat. En aquests casos la cirurgia es farà per via histeroscòpica. La histeroscòpia quirúrgica és un tipus de cirurgia ambulatòria mínimament invasiva.

El seminograma és la prova més senzilla per conèixer l’estat dels espermatozoides. El seminograma valora aspectes com la quantitat, la mobilitat i la morfologia dels espermatozoides. Una baixa quantitat d’espermatozoides, una mala mobilitat o un nombre elevat d’espermatozoides amb anomalies morfològiques poden justificar que no s’aconsegueixi l’embaràs.

Quan el resultat del seminograma està en el límit de la normalitat, s’ha de realitzar un test de REM. Aquesta prova ens informa sobre el nombre total d’espermatozoides mòbils recuperats. En funció del resultat podrem triar el tractament de reproducció assistida adequat.

Per tal que un seminograma sigui valorable s’han de complir una sèrie de requisits:

• Temps d’abstinència entre 3 i 5 dies
• Avaluar la mostra en menys d’una hora des de la seva obtenció

També cal tenir en compte que l’ús de certs medicaments o processos com la febre poden afectar-ne la qualitat.

El normal és que hi hagi variacions entre diferents mostres de semen. Per això es recomana fer dos seminogrames per arribar a un diagnòstic precís.

No està molt clar que hi hagi tractaments que puguin millorar la qualitat del semen. Com pitjor sigui la qualitat de la mostra, més difícil serà poder millorar-la. No obstant això, en casos amb alteracions lleus de la mobilitat s’ha vist que l’ús d’antioxidants pot ser beneficiós.

En la majoria dels casos un seminograma normal és representatiu d’una bona fertilitat masculina, però en ocasions poden existir problemes que no són detectables mitjançant un seminograma. Quan tot i tenir un seminograma normal no s’aconsegueix l’embaràs, és recomanable realitzar un estudi andrològic complet.

El tractament més eficaç per als casos de vasectomia és la fecundació in vitro amb obtenció d’espermatozoides directament dels testicles mitjançant una punció testicular.

La reversió de la vasectomia queda limitada a casos excepcionals en els quals hagi passat molt poc temps des de la vasectomia i amb bon pronòstic reproductiu.

El varicocele és una dilatació venosa en els testicles. Normalment no suposa un problema per a la fertilitat, encara que en els casos més greus pot alterar la qualitat del semen. El tractament quirúrgic sol estar indicat quan és dolorós.