Inseminació artificial

Inseminació artificial
Què és la inseminació artificial?

Què és la inseminació artificial?

La inseminació artificial és un tractament de fertilitat en el qual es diposita una mostra de semen a l’interior de l’úter en el moment en què la dona està ovulant.

Quines són les fases del procés?

La inseminació artificial consta de tres fases principals:

Estimulació ovàrica + controls ginecològics
Estimulació ovàrica + controls ginecològics
Preparació mostra de semen + inseminació
Preparació mostra de semen + inseminació

Com es realitza el tractament?

T’expliquem tot el que et cal saber.

Informació general
Quan està indicada la inseminació artificial?

La inseminació artificial es recomana en casos en què la dona no superi els 38 anys, tot i que aquesta edat podria ampliar-se quan no es tracti d’un problema d’esterilitat. Les indicacions per a la inseminació artificial són:

  • Sense parella o amb parella femenina que necessiten utilitzar semen d’un donant
  • Quan la causa de l’esterilitat és desconeguda malgrat haver dut a terme l’estudi bàsic de fertilitat
  • Quan hi ha un factor masculí lleu que es pot millorar amb la preparació del semen al laboratori
  • Quan hi ha un factor masculí greu que recomana utilitzar semen de donant
  • Quan hi ha alteracions de l’ovulació
  • Quan la parella té dificultats per mantenir relacions sexuals

En tots aquests casos es recomana anar a una «clínica d’inseminació artificial» especialitzada en reproducció assistida per assolir l’embaràs.

Quines proves prèvies són necessàries?

Les proves aconsellades per fer una inseminació artificial són:

  • Analítica hormonal per analitzar la reserva ovàrica. Es pot determinar el valor de l’hormona antimul·leriana (AMH) en qualsevol moment del cicle o l’FSH i l’estradiol al 3r dia del cicle.
  • Seminograma amb estudi de recuperació d’espermatozoides mòbils (REM) per valorar si la mostra de la parella té la qualitat suficient per fer una inseminació.
  • Ecografia ginecològica per descartar patologies de l’úter i dels ovaris. També s’utilitza per valorar la reserva ovàrica mitjançant el recompte de fol·licles antrals.
  • Histerosalpingografia per avaluar la permeabilitat tubàrica. Consisteix en la injecció d’un contrast a través del coll de l’úter mentre es van fent radiografies.
  • Estudi de serologies per descartar la presència de malalties infeccioses transmissibles.
Cada quant temps es pot fer una inseminació i quin és el límit d’intents?

De la mateixa manera que en els cicles naturals, les inseminacions es poden repetir en cada cicle. No és necessari cap descans per millorar les possibilitats d’embaràs.

Las taxes de embaràs de les inseminacions es mantenen estables durant els tres primers intents. Si no s’ha aconseguit gestació en 3 intents de inseminacions, recomanem canviar a un altre tractament més efectiu.

Quins són els possibles riscs associats al tractament?
El principal risc de la inseminació artificial és la gestació múltiple, que dependrà del nombre de fol·licles que es desenvolupin durant l’estimulació ovàrica. Aquest risc es controla amb la monitorització ecogràfica del tractament.
Estimulació ovàrica i controls ginecològics
Com s’estimulen els ovaris?

L’estimulació ovàrica controlada es realitza mitjançant l’administració d’hormones en injeccions subcutànies diàries des dels primers dies del cicle.

La pauta d’estimulació s’ajustarà de forma individualitzada segons la reserva ovàrica de la dona. Durant l’estimulació s’ha de monitoritzar la resposta ovàrica mitjançant ecografies seriades fins a aconseguir el desenvolupament d’1 o 2 fol·licles. En aquest moment, es desencadenarà l’ovulació per a realitzar la inseminació al cap d’unes 36-40 hores.

Quantes vegades he d’anar a la clínica durant l’estimulació ovàrica?
Durant el tractament cal acudir a la clínica varis cops per controlar el desenvolupament fol·licular. Per norma general no calen més de tres controls fol·liculars per poder programar la inseminació.
Es pot fer una inseminació artificial sense estimulació?
L’estimulació ovàrica no és pas imprescindible en una dona que produeix òvuls normalment. Tot i així, es recomana fer-la en tots els casos, ja que millora considerablement les possibilitats d’èxit.
Obtenció i preparació del semen
Quin tipus de semen es pot fer servir en la inseminació artificial?
El semen per fer la inseminació artificial pot ser de la parella o d’un donant. En cas d’utilitzar semen de donant, aquest es triarà segons el que estableix la Llei, cercant la màxima similitud física amb els pacients. La concentració d’espermatozoides de les mostres de donant és de màxima qualitat i superarà àmpliament els límits establerts per garantir les màximes possibilitats d’embaràs.
Com es prepara el semen?
El dia de la inseminació, es prepara la mostra de semen al laboratori seguint un procés de capacitació espermàtica, que consisteix en seleccionar els espermatozoides mòbils progressius aptes per a la fecundació de l’òvul.
Cura després de la inseminació artificial
He de prendre algun suplement després de la inseminació?
Després de la inseminació és aconsellable donar suplements de progesterona durant uns dies per afavorir la implantació de l’embrió.
Es pot fer vida normal?
Durant el tractament la dona no notarà grans diferències amb el seu cicle natural. Per això és aconsellable seguir amb un estil de vida el més normal possible.
Quan es fa la prova d’embaràs?
Es recomana fer una prova d’embaràs d’orina dues setmanes després de la inseminació.

Resultats positius

Les taxes d’embaràs obtingudes amb la inseminació artificial depenen de l’edat de la pacient. Aquestes taxes són similars a les que una parella no estèril té en un cicle natural.

Semen de la parella

Semen de donant

Preu de la inseminació artificial

El preu del tractament de fertilitat mitjançant inseminació artificial és de 765 € i inclou:

  • Visites mèdiques
  • Inseminació
  • Controls ecogràfics del cicle
  • B-HCG
  • Controls hormonals del cicle

Financem el 100 % del teu tractament

més informació