Inseminació artificial Barcelona

La inseminació artificial es recomana en casos en què la dona no superi els 38 anys, tot i que aquesta edat podria ampliar-se quan no es tracti d’un problema d’esterilitat. Les indicacions per a la inseminació artificial són:

• Sense parella o amb parella femenina que necessiten utilitzar semen d’un donant
• Quan la causa de l’esterilitat és desconeguda malgrat haver dut a terme l’estudi bàsic de fertilitat
• Quan hi ha un factor masculí lleu que es pot millorar amb la preparació del semen al laboratori
• Quan hi ha un factor masculí greu que recomana utilitzar semen de donant
• Quan hi ha alteracions de l’ovulació
• Quan la parella té dificultats per mantenir relacions sexuals

En tots aquests casos es recomana anar a una «clínica d’inseminació artificial» especialitzada en reproducció assistida per assolir l’embaràs.

Les proves aconsellades per fer una inseminació artificial són:

• Analítica hormonal per analitzar la reserva ovàrica. Es pot determinar el valor de l’hormona antimul·leriana (AMH) en qualsevol moment del cicle o l’FSH i l’estradiol al 3r dia del cicle.
• Seminograma amb estudi de recuperació d’espermatozoides mòbils (REM) per valorar si la mostra de la parella té la qualitat suficient per fer una inseminació.
• Ecografia ginecològica per descartar patologies de l’úter i dels ovaris. També s’utilitza per valorar la reserva ovàrica mitjançant el recompte de fol·licles antrals.
• Histerosalpingografia per avaluar la permeabilitat tubàrica. Consisteix en la injecció d’un contrast a través del coll de l’úter mentre es van fent radiografies.
• Estudi de serologies per descartar la presència de malalties infeccioses transmissibles.

De la mateixa manera que en els cicles naturals, les inseminacions es poden repetir en cada cicle. No és necessari cap descans per millorar les possibilitats d’embaràs.

Las taxes de embaràs de les inseminacions es mantenen estables durant els tres primers intents. Si no s’ha aconseguit gestació en 3 intents de inseminacions, recomanem canviar a un altre tractament més efectiu.

El principal risc de la inseminació artificial és la gestació múltiple, que dependrà del nombre de fol·licles que es desenvolupin durant l’estimulació ovàrica. Aquest risc es controla amb la monitorització ecogràfica del tractament.

L’estimulació ovàrica controlada es realitza mitjançant l’administració d’hormones en injeccions subcutànies diàries des dels primers dies del cicle.

La pauta d’estimulació s’ajustarà de forma individualitzada segons la reserva ovàrica de la dona. Durant l’estimulació s’ha de monitoritzar la resposta ovàrica mitjançant ecografies seriades fins a aconseguir el desenvolupament d’1 o 2 fol·licles. En aquest moment, es desencadenarà l’ovulació per a realitzar la inseminació al cap d’unes 36-40 hores.

Durant el tractament cal acudir a la clínica varis cops per controlar el desenvolupament fol·licular. Per norma general no calen més de tres controls fol·liculars per poder programar la inseminació.

L’estimulació ovàrica no és pas imprescindible en una dona que produeix òvuls normalment. Tot i així, es recomana fer-la en tots els casos, ja que millora considerablement les possibilitats d’èxit.

El semen per fer la inseminació artificial pot ser de la parella o d’un donant. En cas d’utilitzar semen de donant, aquest es triarà segons el que estableix la Llei, cercant la màxima similitud física amb els pacients. La concentració d’espermatozoides de les mostres de donant és de màxima qualitat i superarà àmpliament els límits establerts per garantir les màximes possibilitats d’embaràs.

El dia de la inseminació, es prepara la mostra de semen al laboratori seguint un procés de capacitació espermàtica, que consisteix en seleccionar els espermatozoides mòbils progressius aptes per a la fecundació de l’òvul.

Després de la inseminació és aconsellable donar suplements de progesterona durant uns dies per afavorir la implantació de l’embrió.

Durant el tractament la dona no notarà grans diferències amb el seu cicle natural. Per això és aconsellable seguir amb un estil de vida el més normal possible.

Es recomana fer una prova d’embaràs d’orina dues setmanes després de la inseminació.