El camí de la infertilitat és ple de desafiaments, especialment per a aquelles dones el diagnòstic de les quals no els permet concebre amb els seus propis òvuls. L'ús d'òvuls donats obre una porta d'esperança a totes aquelles dones que, malgrat això, no volen renunciar a la idea de ser mares.
Avui us compartim la història de Stéphanie, una dona que, després de diversos intents fallits, va trobar en l'ovodonació l'oportunitat de complir el seu somni de ser mare.
Un diagnòstic inesperat
Després de cinc cicles de fecundació in vitro (FIV) sense èxit a França, Stéphanie va ser diagnosticada d'insuficiència ovàrica. Les seves probabilitats de concebre amb els seus propis òvuls eren pràcticament inexistents. En aquell moment, els metges li van plantejar dues opcions: l'adopció o l'ovodonació.
Assimilar la notícia no va ser fàcil. Els dubtes i la por a no sentir el seu nadó com a propi la van envair. No obstant això, va decidir fer el pas de confiar en l'equip de Barcelona IVF per iniciar el seu tractament amb òvuls donats.
Superar les pors: un suport essencial en el procés
Un dels majors temors de Stéphanie era si aconseguiria sentir una connexió real amb el seu fill sabent que no compartien la seva càrrega genètica. L'acompanyament de l'equip mèdic i psicològic de la clínica va ser clau per ajudar-la a comprendre que la maternitat va molt més enllà de la genètica.
Per a més tranquil·litat, es va triar una donant que compartís característiques físiques amb ella, així com el seu mateix grup sanguini.
Un tractament més senzill de l'esperat
Després dels tractaments previs al seu país, Stéphanie es va sorprendre amb la facilitat del tractament d'ovodonació. A diferència dels cicles anteriors, aquesta vegada només va haver de seguir un tractament amb medicació oral per preparar l'endometri, deixant enrere les injeccions diàries.
En el primer cicle de transferència, va aconseguir quedar-se embarassada i a més, van poder conservar tres embrions per a futurs intents.
Un segon intent amb obstacles, però amb final
Quan Stéphanie i la seva parella van decidir buscar un segon fill, confiaven que seria un procés senzill gràcies als embrions vitrificats. Tot i això, van descobrir que cap dels embrions congelats era vàlid i que haurien d'iniciar un nou tractament.
Aquest va ser el primer obstacle, ja que, per a ells, era fonamental que la donant fos la mateixa que en el seu primer embaràs. Tot i que no va ser fàcil, van aconseguir accedir de nou a la mateixa persona.
En aquest nou intent, es van trobar el segon obstacle. Després de la transferència, un dels dos embrions transferits es va implantar fora de l'úter, desenvolupant un embaràs ectòpic. Tot i que el pronòstic era dolent, l'actuació de l'equip mèdic va poder resoldre l'embaràs ectòpic sense posar en risc l'altre embrió, que va continuar el seu desenvolupament amb normalitat.
Cinc mesos després, Stéphanie i la seva família esperen amb il·lusió l'arribada de la seva segona filla.
Ovodonació: una nova forma de crear vida
Acceptar que els òvuls propis no poden donar lloc a un embaràs pot ser un procés dolorós. No obstant això, per a moltes dones com Stéphanie l'ovodonació ha estat la resposta per transformar el desig de ser mare en una realitat. Perquè el més important no és d'on ve la vida, sinó l'amor amb què la rebem.
El testimoni complet de Stéphanie es pot escoltar en el podcast IN-Fertile Cast "Devenir parents grâce au don d'ovocytes" (només disponible en francès).
Dra. Cristina Guix
Ginecòloga experta en fertilitat a Barcelona IVF
