La maternitat després dels 40 anys és una realitat cada vegada més freqüent. Els canvis socials, personals i professionals han portat moltes dones a plantejar-se la maternitat a edats que, fins fa poc, es consideraven clínicament límit. Tot i que l'edat continua sent un factor important, els avenços en reproducció assistida han millorat les possibilitats d'aconseguir un embaràs saludable a partir dels 40 anys.
L'edat i el seu impacte en la fertilitat: un punt de partida necessari
La reserva ovàrica i la qualitat dels ovòcits disminueixen de manera natural després dels 35 anys, i aquest descens s’accentua després dels 40. Conseqüentment, la probabilitat d’aconseguir un embaràs espontani es veu reduïda i, al contrari, augmenta el risc d’alteracions cromosòmiques, avortaments i complicacions obstètriques.
No obstant això, que la fertilitat natural disminueixi no significa que no existeixin alternatives eficaces. La medicina reproductiva actual ofereix opcions adaptades a la situació clínica i personal de cada dona.
Fecundació in vitro (FIV) amb ovòcits propis: possible, però amb limitacions
La FIV amb ovòcits propis pot ser una alternativa viable als primers anys de la dècada dels 40, especialment quan la reserva ovàrica encara és bona.
Tanmateix, és important oferir expectatives realistes. Les taxes d'èxit amb ovòcits propis disminueixen progressivament amb l'edat, principalment a causa d'un augment de les anomalies cromosòmiques en els ovòcits. Per aquest motiu, es recomana dur a terme un estudi complet de la reserva ovàrica (AMH, recompte de fol·licles antrals i avaluació ecogràfica) i valorar la viabilitat d'aquesta opció de manera individual.
De la mateixa manera, la realització d’un test genètic preimplantacional (PGT-A) pot millorar la probabilitat d'un embaràs evolutiu, ja que permet identificar embrions cromosòmicament normals.
Donació d’òvuls: l’opció amb les taxes d’èxit més altes a partir dels 40 anys
La donació d'òvuls és la tècnica de referència quan la reserva ovàrica és baixa, els ovòcits no són de qualitat suficient o, simplement, quan es desitja l'opció amb la probabilitat d'èxit més alta.
Aquest tractament utilitza ovòcits de dones joves, la qual cosa permet obtenir embrions amb un alt potencial d'implantació, independentment de l'edat de la receptora. Per això mateix, les taxes d'embaràs exitoses es mantenen altes fins i tot en dones de més de 45 anys, sempre que la seva salut general ho permeti.
A més, la donació d'òvuls és una opció especialment adequada quan hi ha un alt risc de transmissió de malalties genètiques.
Donació i adopció d’embrions
L'adopció d'embrions és una altra opció per a les dones que desitgen ser mares després dels 40 anys. Es tracta de la transferència d'embrions donats per altres parelles o dones que han completat el seu tractament de reproducció assistida.
És un procediment senzill, amb una bona taxa d'èxit i, generalment, un temps d'espera reduït.
Preservació de la fertilitat: una inversió reproductiva a futur
Tot i que aquesta opció s'ha de dur a terme abans dels 40 anys, cada vegada més dones opten per vitrificar els seus ovòcits per un ús futur. Gràcies a aquesta tècnica, és possible aconseguir l'embaràs a una edat més avançada utilitzant els propis ovòcits obtinguts en una etapa reproductiva més favorable.
La importància d’una valoració individualitzada
No hi ha una única resposta vàlida per totes les dones. La decisió sobre quina tècnica utilitzar depèn de nombrosos factors com ara la reserva ovàrica, l’estat general de salut, els antecedents reproductius, els desitjos i les expectatives personals.
A Barcelona IVF , cada cas s'estudia individualment per oferir l'estratègia amb les millors possibilitats d'èxit, sempre amb el màxim respecte pels temps, les circumstàncies i les decisions de cada dona.
Dra. Cristina Guix
Ginecòloga especialista en fertilitat a Barcelona IVF
