Les relacions sexuals haurien de ser sempre una experiència de plaer. Tanmateix, moltes dones pateixen durant les relacions, una situació que afecta tan al seu benestar físic i emocional, com a la seva vida de parella.
Què és la disparèunia i quins són els seus símptomes?
La disparèunia no es una malaltia en si mateixa, sinó un símptoma que pot estar lligat a diverses causes. Es defineix com un dolor genital persistent o recurrent associat a les relacions sexuals. Aquest dolor pot aparèixer abans, durant o després de l’acte sexual i, en alguns casos, pot arribar a ser incapacitant.
A més del dolor, la disparèunia es pot manifestar com una cremor, una coïssor o uns espasmes involuntaris de la musculatura vaginal.
En funció de la localització del dolor, en podem distingir de dos tipus:
- Disparèunia superficial: es manifesta a l’inici de la penetració, a l’entrada de la vagina.
- Disparèunia profunda: apareix durant la penetració i es pot estendre fins la pelvis o l’abdomen.
Causes de la disparèunia
Hi ha diverses causes que poden provocar la disparèunia, sent en molts casos, un símptoma multifactorial. En general, les causes s’agrupen en tres categories: físiques, hormonals o emocionals.
Causes físiques
- Infeccions vaginals o urinàries (candidiasis, vaginitis bacteriana, cistitis)
- Sequedat vaginal, sovint durant la menopausa o durant la lactància
- Endometriosis o malaltia inflamatòria pèlvica
- Alteracions del sòl pèlvic, com per exemple el vaginisme
- Cicatrius per episiotomies o intervencions quirúrgiques pèlviques.
- Malformacions anatòmiques o estenosis vaginal
Causes hormonals
- Dèficit d’estrògens, freqüent durant la menopausa, el post-part o derivat de l’ús d’alguns anticonceptius.
- Trastorns endocrins que afecten a la lubricació i a l’elasticitat vaginal
Causes emocionals o psicològiques
- Ansietat, por al dolor o experiències sexuals traumàtiques
- Problemes de parella, baixa autoestima o falta de desig sexual
Com es tracta la disparèunia?
El tractament depèn de la seva causa, per això és fonamental realitzar una avaluació mèdica integral. Aquesta ha d’incloure la historia clínica, una prova física i, si fos necessari, proves complementàries, com per exemple analítiques hormonals, cultius o ecografies.
Les estratègies terapèutiques poden incloure:
- Lubricants vaginals, molt útils en casos de sequedat.
- Teràpia hormonal local amb estrògens, si hi ha atròfia vaginal.
- Tractament antimicrobioma (antibiòtics o antifúngics), si hi ha infecció.
- Antiinflamatoris o analgèsics
A més, la fisioteràpia del sòl pèlvic té un paper fonamental en molts casos. Les tècniques de relaxació, la reeducació muscular o l’ús de dilatadors poden ajudar a millorar la elasticitat i a reduir el dolor.
Quan hi ha components emocionals, es recomanable recórrer a teràpia individual o de parella, amb professionals especialitzats en salut sexual.
No normalitzis el dolor: busca ajuda
Si sovint pateixes dolor mentre tens relacions sexuals, no ho normalitzis ni ho deixis passar. Moltes dones triguen anys fins que busquen ajuda, ja sigui per vergonya, per desconeixement o per por, però la disparèunia té solució.
Un abordatge personalitzat, empàtic i multidisciplinari és la clau per recuperar una vida sexual satisfactòria i sense dolor.
Dra. Cristina Guix
Ginecòloga experta en fertilitat a Barcelona IVF .
