Els miomes o fibromes uterins són tumors, normalment benignes, que es desenvolupen a la capa muscular de l'úter (miometri). S'estima que fins al 20% de les dones poden desenvolupar miomes al llarg de la seva vida.
Malgrat que la majoria dels miomes no afecten la fertilitat, alguns poden alterar la forma de la cavitat uterina i dificultar la implantació de l'embrió i afectar el seu desenvolupament correcte.
Tipus de miomes
Els miomes es classifiquen en funció del lloc on es troben i de la direcció del seu creixement. Segons aquests criteris, poden ser:
- Subserosos: Són els miomes més freqüents. Crecen cap a la cavitat abdominal i solen ser asimptomàtics.
- Intramurals: El seu creixement és intramiometri, és a dir, es mantenen dins del miometri. El seu efecte principal és l'augment de la mida de l'úter.
- Submucosos. Aquest tipus de tumor creix cap a la cavitat uterina. Són els miomes menys freqüents, però els que provoquen més símptomes, ja que augmenten el sagnat menstrual i poden provocar anèmia ferropènica.
A més d'aquesta classificació, segons la seva morfologia, els miomes poden ser pedunculats, és a dir, units a l'úter per un tall fi, o sèsils, quan no tenen tall.
Principals símptomes dels miomes
En molts casos, els miomes són asimptomàtics i el diagnòstic es produeix durant les revisions ginecològiques de rutina. Tanmateix, depenent de la seva localització, mida i direcció de creixement, poden causar:
- Metrorragia: sangnats entre menstruacions.
- Menorragia i dismenorrea: menstruacions més llargues, abundants i doloroses.
- Dispareunia: relacions sexuals doloroses.
- Dolor pèlvic i inflor abdominal.
- Sensació de presió: sobre la bufeta i el recte
- Freqüència urinària augmentada.
- Anèmia ferropènica.
Com es diagnostiquen els miomes?
Normalment, es diagnostiquen a través d'una palpació física o d'un control ecogràfic. A més, es poden realitzar tècniques més complexes com l'histeroscopia, la laparoscòpia, la ressonància magnètica o la tomografia axial computada (TAC) per confirmar el diagnòstic i descartar altres tipus d'alteracions.
Tractament dels miomes
El tractament de la miomatosi dependrà del tipus de mioma, de la seva grandària, així com de les característiques de la pacient, la seva edat i el seu desig de ser mare.
Els miomes de petit volum i que no presenten símptomes associats no necessiten tractament, només monitorització.
Existeixen dos tipus d'enfocaments per al tractament dels miomes:
1. Tractaments no invasius
Els més utilitzats són els tractaments amb antiinflamatoris per controlar el dolor, així com els tractaments hormonals, com els anticonceptius i els agonistes de gonadotropines per millorar els símptomes.
2. Tractaments no invasius
Quan els tractaments no invasius no aconsegueixen controlar els símptomes, s'utilitzen enfocaments quirúrgics per eliminar els miomes, com l'embolització de les artèries uterines, la miomectomia i l'histerectomia.
Relació dels miomes i la fertilitat
L'existència de miomes uterins no sempre impedeix que es pugui aconseguir la gestació, fins i tot de manera natural.
Els miomes que més afecten la fertilitat són els submucosos i els intramurals, ja que el seu creixement afecta directament la cavitat uterina. Una cavitat uterina irregular està vinculada a falles d'implantació i avortaments repetitius. A més, s'ha observat que els miomes poden arribar a comprimir les trompes de Falopi, el que pot dificultar la fecundació.
La gestió dels miomes uterins ha de ser individualitzat i ha de tenir en compte no només la mida i la localització del tumor, sinó també els símptomes i el desig reproductiu de la pacient. Gràcies als avenços en diagnòstic i tractament, és possible abordar aquesta condició de manera eficaç i preservar la qualitat de vida i, en molts casos, la fertilitat de les pacients. Per aquest motiu, és important comptar amb una avaluació mèdica adequada que asseguri la millor estratègia terapèutica basada en les necessitats individuals de la pacient.
Dra. Cristina Guix
Ginecòloga experta en fertilitat a Barcelona IVF
