Per Dr. Raúl Olivares
Aquesta és una de les preguntes que els especialistes en reproducció més temem. Però malauradament aquesta pregunta se'ns fa massa freqüentment. L'esterilitat té un gran problema, pot portar temps arribar al seu diagnòstic i de vegades només obtens el diagnòstic després d'haver realitzat diversos tractaments que et permetin obtenir suficient informació per saber què és el que està fallant. En moltes ocasions es va contra rellotge, moltes parelles han esgotat el seu temps o simplement han decidit que volen un fill ... ja!
A més a més, hi ha algunes proves diagnòstiques que només poden fer-se en un moment determinat del cicle, el que pot fer inevitable l'espera per a la pacient.
La nostra responsabilitat com a especialistes és recomanar les proves que ens hagin de proporcionar informació útil i evitar aquelles innecessàries (i moltes vegades cares).
Totes aquestes recomanacions s’han de realitzar d'acord amb el principi metge de "el més comú és el més freqüent". Les proves que es sol.liciten inicialment són ben conegudes per la major part de pacients (anàlisi hormonals, ecografia, seminograma i proves per a comprovar la permeabilitat tubàrica). Si tens "sort" alguna prova serà anormal i amb això s’haurà arribat al diagnòstic d'esterilitat i al tractament indicat per solucionar-ho. Però, què passa si totes les proves són normals? Llavors estem davant d'una esterilitat d'origen desconegut i hem de decidir si és el moment d'iniciar un tractament o bé investigar una mica més.
Òbviament la decisió s'ha de basar en la pròpia experiència professional i en les probabilitats d'obtenir informació útil per a la parella. Per exemple, hem de recomanar alguna prova per diagnosticar un factor genètic si el seminograma és normal? Hi ha evidència que un seminograma normal pot tenir errors meiòtics, però les possibilitats són menors a l'1%, de manera que millor no dir-li al home que li vas a fer una petita biòpsia en el seu testicle a la primera visita a menys que sigui absolutament necessari. Un altre cas ben diferent és aquell en el que després de 2 cicles de FIV fallits en els que tot ha estat normal (qualitat de l'òvul, taxa de fecundació, qualitat embrionària ...) les possibilitats de tenir una anomalia genètica en el semen de l'home pugen fins el 40%. És llavors quan val la pena recomanar la prova i els pacients ens preguntaran per què no m'ho ha dit abans?
Els pacients hauran gastat temps i diners només per arribar a una nova prova diagnòstica (en aquest punt m'agradaria comentar que de vegades el cicle de FIV en si mateix pot considerar-se una test diagnòstic. Ens proporciona informació sobre la qualitat dels òvuls, les taxes de fecundació i les qualitat dels embrions. Hi ha vegades en què no tenim una altra forma d'obtenir aquesta informació. En un bon nombre de casos, afortunadament, la FIV serà efectiva i obtindrem embaràs).
Amb tot això, com podem evitar aquestes situacions? És fàcil, dedicant temps per parlar amb els pacients de les diferents opcions, fins i tot d'aquelles que creguis que en el moment no siguin necessàries. Informar. Explicar que hi ha altres proves que es poden realitzar però que no estan indicades en aquest moment. Aquesta inversió de temps pot ajudar a evitar la pèrdua de confiança dels pacients. Si proporciones a la parella un full de ruta sobre el seu viatge, es sentiran plenament informats i després quan més tard se'ls recomanin proves necessàries, ells ja estaran sobre avís i aquesta possibilitat no els suposarà cap conflicte.
Crec que hi ha dues posicions diferents en relació al que els pacients esperen del metge. Alguns especialistes pensen que els pacients volen que decideixin qualsevol aspecte del tractament perquè són els experts. Nosaltres pertanyem a l'altre extrem. Afortunadament el nombre d'especialistes que proporcionen suficient informació als pacients compartint les decisions de què fer i quan fer-ho, va en augment. I creguin-me, si pertany a aquest grup, si dedica temps als seus pacients perquè entenguin els perquès de les seves decisions, haurà de contestar en raríssimes ocasions la "mateixa pregunta".
