La inseminació artificial és un mètode de reproducció assistida que consisteix a introduir semen a l'úter d'una dona quan està ovulant. El semen pot ser de la seva parella (inseminació artificial conjugal) o d'un donant de semen (inseminació artificial de donant).
La inseminació artificial: El tractament
El tractament s'inicia el tercer dia del cicle, comptant que el dia 1 de cicle sempre serà el primer dia de regla (no cal tenir en compte les petites pèrdues que poden precedir a la regla).
Seguiment
Els ovaris s'estimulen suaument amb injeccions subcutànies diàries d'hormones per induir el creixement d'un o dos fol•licles. Al cap de 5-7 dies de la primera injecció es realitza una ecografia per valorar el creixement dels fol•licles i així poder ajustar la dosi a la resposta o decidir en quin moment es desencadena l'ovulació.
Normalment amb dos o tres ecografies s'aconsegueix la mida fol•licular desitjada (al voltant de 18-20 mm) i es pot provocar l'ovulació amb una injecció de HCG també subcutània. A les 36-40 hores d'aquesta injecció l'home obté una mostra de semen que es prepara i capacita per seleccionar els millors espermatozoides.
Finalització
Posteriorment, de forma ambulatòria, s'introdueix un catèter fi a la cavitat uterina a través del cèrvix on s'allibera tot el semen preparat. A partir d'aquest dia cal esperar uns 12-14 dies per veure si a la pacient està embarassada.
La qualitat del semen és un factor determinant en el resultat final. Després de diversos intents, en cas de no aconseguir un embaràs es pot valorar, depenent del cas en concret, canviar a una tècnica més complexa com és la fecundació in vitro (FIV).