En el delicat equilibri hormonal que regula la fertilitat, hi ha hormones molt conegudes, com els estrògens o la progesterona, i d’altres que solen passar més desapercebudes, com la prolactina.
Tot i que s’associa principalment amb la lactància, aquesta hormona també pot influir de manera directa en la capacitat reproductiva.
Què és la prolactina?
La prolactina és una hormona produïda per la hipòfisi. La seva funció principal està relacionada amb la producció de llet materna després del part.
Tanmateix, quan es busca un embaràs, els nivells de prolactina s’han de mantenir dins d’uns rangs adequats, ja que el seu excés pot interferir en el funcionament normal del sistema reproductor.
Un “fre” natural de la fertilitat
Durant la lactància, els nivells de prolactina augmenten de manera fisiològica per estimular la producció de llet materna.
A més, aquest augment actua com un “fre” per a l’ovulació, cosa que redueix la possibilitat d’un nou embaràs en aquest període. Això explica per què moltes dones no menstruen ni ovulen durant els primers mesos de lactància.
El problema apareix quan aquest mateix mecanisme s’activa fora del context de la lactància, en dones que desitgen concebre, ja que un excés de prolactina pot convertir-se en un obstacle per aconseguir un embaràs.
Com afecta l’excés de prolactina a la fertilitat?
Parlem d’un excés de prolactina (hiperprolactinèmia) quan els nivells de prolactina superen els valors considerats normals (habitualment per sobre de 20-30 ng/ml, segons el laboratori).
Aquest desequilibri hormonal pot dificultar la concepció de diferents maneres:
1. Alteracions en l’ovulació
Nivells elevats de prolactina poden provocar:
- Absència d’ovulació (anovulació).
- Cicles menstruals irregulars o imprevisibles.
En ambdós casos, es dificulta tant la concepció de manera natural com la planificació d’un tractament de reproducció assistida .
2. Alteracions de la fase lútea
En alguns casos, la prolactina no impedeix l’ovulació, però sí que interfereix en la producció de progesterona, l’hormona responsable de preparar l’endometri per a la implantació de l’embrió.
Quan la fase lútea és insuficient o l’endometri no arriba a les condicions òptimes, la implantació pot veure’s compromesa, fins i tot encara que s’hagi produït la fecundació.
Quines són les principals causes d’un excés de prolactina?
La hiperprolactinèmia no sempre està relacionada amb una patologia greu. En molts casos pot deure’s a factors transitoris, com l’estrès, la manca de descans o determinats hàbits de vida. També pot estar associada a alteracions hormonals, com l’hipotiroïdisme o el síndrome d’ovari poliquístic, així com a l’ús d’alguns medicaments.
Entendre la prolactina dins del context hormonal
La prolactina és només un dels molts factors hormonals que influeixen en la fertilitat. Un valor elevat no és una barrera definitiva, sinó un senyal que cal avaluar l’equilibri hormonal abans de continuar avançant en la recerca d’un embaràs.
En la majoria dels casos, la hiperprolactinèmia té tractament i, un cop corregida, les probabilitats d’embaràs milloren de manera significativa. Per això, el més important és valorar cada cas de manera individual, identificar la causa del desequilibri i establir l’abordatge més adequat en funció de la situació clínica de cada pacient.
