La fecundació in vitro (FIV) convencional i la injecció intracitoplasmàtica d'espermatozoides (ICSI) són dues de les tècniques més utilitzades en els tractaments de reproducció assistida . Ambdues comparteixen el mateix objectiu: aconseguir embrions viables al laboratori per, posteriorment, transferir-los a l ' úter de la dona. No obstant això, difereixen en l'estratègia per aconseguir aquest objectiu.
En què es diferencien la FIV convencional i la ICSI?
La principal diferència entre les dues tècniques es troba en la manera com es produeix la fecundació de l' ovocit. A la FIV convencional, els espermatozoides es col·loquen juntament amb els òvuls en un medi de cultiu, simulant el mecanisme natural de fecundació. D' aquesta manera, l' espermatozoide ha d' assolir i penetrar l' òvul, imitant el procés natural de fecundació.
D'altra banda, a la ICSI, l'embriòleg selecciona un únic espermatozoide i el microinjecta directament en el citoplasma de l'òvul.
Quins són els avantatges i desavantatges de cada tècnica?
La FIV convencional té com a principal atractiu que reprodueix, de forma controlada, el procés natural de fecundació. Permet que els espermatozoides competeixin entre si per penetrar l 'òvul, afavorint els més aptes i reduint la manipulació directa dels gàmetes. La seva principal limitació és el risc que els oòcits no arribin a fecundar-se.
La ICSI, en canvi, maximitza la fecundació fins i tot amb mostres de semen de baixa qualitat o quantitat, o quan el nombre d'ovocits recuperats és limitat. En donar a l' embriòleg un control total del procés, es redueixen de manera significativa les fallades de fecundació. El seu desavantatge principal és que requereix d' una major manipulació dels gàmetes.
Quan s'elegeix cada tècnica?
La decisió d'utilitzar FIV convencional o ICSI la pren l'equip mèdic juntament amb l'embriòleg després d'avaluar cada cas de forma individual. En aquesta avaluació es té en compte la qualitat del semen, la quantitat i qualitat dels òvuls i els antecedents reproductius de la parella.
De manera general, la FIV convencional sol ser adequada en casos d' infertilitat no relacionada amb la qualitat o quantitat dels gàmetes, com passa, per exemple, en les obstruccions tubàriques.
La ICSI, a causa de la seva major fiabilitat, es recomana quan existeix un factor masculí significatiu, quan la quantitat ovocits o espermatozoides és reduïda, quan s' utilitzen mostres congelades de semen, o en procediments que requereixen un diagnòstic preimplantacional.
En la pràctica clínica, no hi ha una tècnica "millor" en termes absoluts. El veritablement important és triar l'opció més adequada per a cada cas, segons les seves característiques i necessitats específiques.
Tanmateix en la pràctica diària la majoria de centres utilitzem l' ICSI de rutina per maximitzar els resultats i per evitar els casos en què es produeix una fallada de fecundació utilitzant la FIV convencional.
A Barcelona IVF tenim cura de tot el procés, des de l' elecció de la tècnica de fecundació més indicada fins a l' optimització de tots els factors del cicle: l' estimulació ovàrica, la qualitat embrionària i la transferència.
Dra. Cristina Guix
Ginecòloga experta en fertilitat a Barcelona IVF
