Entrevista a Dra. Marta Colodrón
L'endometriosi és una malaltia ginecològica que afecta milions de dones en el món i pot influir en la seva fertilitat. El seu diagnòstic continua sent un repte, i el seu impacte varia d'una pacient a una altra.
Per entendre millor la seva relació amb la fertilitat i conèixer les opcions disponibles en Reproducció Assistida, hem parlat amb la Dra. Marta Colodrón, ginecòloga experta en fertilitat i Reproducció Assistida a Barcelona IVF, qui ens ofereix una perspectiva clínica sobre els desafiaments, tractaments i avanços més recents en l'abordatge de l'endometriosi.
Com impacta l'endometriosi en la fertilitat de les dones i quins són els principals desafiaments que enfronten en intentar concebre?
S'estima que entre el 2-10% de les dones en edat fèrtil tenen endometriosi, però no totes tindran problemes d'infertilitat. Quan delimitem la prevalença en dones amb problemes de fertilitat, veiem que entre el 30 i el 50% tindran un diagnòstic d'endometriosi.
L'endometriosi és una malaltia crònica i té un ventall ampli de símptomes, que poden ser diferents en cada dona i la manera d'afectar la seva fertilitat també pot ser diversa.
El dolor és un dels símptomes característics i només aquest símptoma, pot afectar la fertilitat, ja que hi ha dones que senten dolor en tenir relacions sexuals i això els fa tenir dificultats per a concebre. També pot haver-hi problemes purament mecànics, com l'obstrucció tubárica per adherències o alteracions en la reserva i qualitat ovàrica en el cas de endometriomes.
Quins són els tractaments més efectius per a les dones amb endometriosis que desitgen ser mares?
Hem de ser conscients que l'endometriosi és una malaltia hormono-dependent, amb la qual cosa la premissa sempre ha de ser: realitzar el tractament més eficaç per a escurçar el màxim el “time to pregnancy” i evitar allargar els tractaments amb hormones que són menys eficaces com les induccions d'ovulació o les inseminacions intrauterines.
Caldria individualitzar, però a priori, després d'un període de cercar embaràs natural sense èxit, que no superi els 6 mesos, caldria fer directament una FIV.
Existeixen opcions dins de la reproducció assistida que puguin ajudar a millorar les seves possibilitats d'embaràs?
Avui dia disposem de diferents fàrmacs i protocols per a optimitzar els resultats de FIV , intentant d'altra banda no agreujar la progressió de l'endometriosi. Com deia abans, cal reduir el temps fins a l'embaràs el màxim possible.
En termes de diagnòstic, quines proves específiques es realitzen per a avaluar la fertilitat en dones amb endometriosis i com determinen el seu impacte en els tractaments de fertilitat?
Els avanços i investigacions actuals, estan enfocats en el diagnòstic precoç. Una vegada l'endometriosi està establerta, és fàcil diagnosticar-ho per proves d'imatge (ecografia, RNM), però el repte és sospitar-lo en etapes primerenques en dones joves, que fins i tot encara no tenen desig genèsic per a poder prendre mesures de prevenció tant de l'evolució de la malaltia com dels problemes de fertilitat. Hi ha publicacions sobre detecció sanguínia de micro RNA circulant que té una especificitat de diagnòstic similar a la laparoscòpia.
Diagnosticar-la de manera tan fàcil i de manera precoç en una adolescent no pot permetre evitar progressió donant anticonceptius, que és el tractament d'elecció quan no hi ha desig genèsic i d'altra banda, aconsellar a una edat adequada la preservació de la fertilitat mitjançant vitrificació ovocitaria.
La bona medicina ha d'estar enfocada a la prevenció i detecció precoç.
És possible que la cirurgia per a tractar l'endometriosi millori les possibilitats d'embaràs en les dones afectades? En quins casos es recomana la cirurgia enfront d'altres tractaments de fertilitat?
Respecte a la cirurgia, cada vegada som més conservadors, ja que sabem que l'endometriosi és una malaltia recidivant, que no desapareix amb la cirurgia. La indicació principal de cirurgia és el dolor i es fan intervencions enfocades a això (alliberament d'adherències, exèresis de nòduls recte-vaginals…).
L’ infertilitat per sé, no és una indicació directa, al revés, el fet d'operar endometriomes ovàrics redueix la reserva ovàrica perquè sempre s'extirpa part de teixit sa. Només s'operen si estan accidentats, si hi ha sospita de malignitat o si per grandària i localització impedeixen un accés adequat a la punció fol·licular.
La cirurgia de l'endometriosi està enfocada a reduir símptomes com el dolor però no a millorar la fertilitat.
Quins avanços en el camp de la reproducció assistida han mostrat millors resultats per a les dones amb endometriosis? Quines innovacions estan a l'avantguarda per a millorar les taxes d'èxit?
Els avanços en Reproducció Assistida són comunes a totes les causes d'infertilitat. Els protocols d'estimulació, les millores dels medis de cultiu i incubadors, la millor manera de selecció embrionària.
El que ha millorat els resultats, no és tant la tecnologia, sinó la millor comprensió i interpretació de la malaltia. Jo ho resumiria en 3 paradigmes:
- Tractar amb anticonceptius des del diagnòstic a totes les dones que no desitgin quedar embarassades.
- Una vegada existeix el desig genèsic no deixar passar molt de temps si no s'aconsegueix embaràs de manera natural i realitzar directament l'opció de tractament més eficaç en cada cas.
- Indicar cirurgia només si és imprescindible i a fi de millorar qualitat de vida de la dona, no per a millorar la fertilitat, ja que s'ha vist que en aquest últim supòsit, el resultat pot ser el contrari.
El coneixement i un abordatge personalitzat són clau per a millorar les probabilitats d'embaràs en dones amb endometriosis. Gràcies als avanços en Reproducció Assistida i una millor comprensió de la malaltia, cada vegada és possible oferir estratègies més eficaces per a reduir els seus efectes i optimitzar els tractaments de fertilitat.
Agraïm a la Dra. Marta Colodrón per compartir la seva experiència i coneixements, ajudant a llançar llum sobre una malaltia que continua sent un desafiament, però per a la qual avui existeixen solucions mèdiques avançades.
