Quan parlem d'avortament espontani, ens referim a la pèrdua involuntària de l'embaràs abans de la setmana 22 de gestació, o quan el fetus no supera encara els 500 g de pes. El percentatge d'avortaments espontanis se situa entre el 10% i el 20% dels embarassos que no arriben a terme. Majoritàriament, es produeixen entre les setmanes 6 i la 12 de gestació.
Avortament espontani: símptomes i signes
Aquest tipus d'avortament pot ser causat tant a problemes materns com a problemes en l'embrió. Per norma, l'avortament espontani es produeix en diferents etapes. El primer símptoma que sol aparèixer, és l'estat d'alerta conegut com a “amenaça d'avortament”, dins del qual podem nomenar alguns dels símptomes principals:
- Sagnat vaginal durant les primeres setmanes de la gestació. La seva abundància és variable, i pot arribar a incloure coàguls o un despreniment de placenta. Aproximadament, la meitat de les dones que pateixen aquest símptoma en el primer trimestre d'embaràs, sofreixen un avortament espontani.
- Còlics abdominals que recorden al dolor similar de la menstruació.
- Dolor lumbar amb fortes punxades a la part baixa de l'esquena.
- Reducció o desaparició dels símptomes propis de l'embaràs.
Causes d'avortament espontani
És difícil arribar a saber amb precisió per què s'ha produït un avortament espontani, però és molt poc probable que es degui a alguna cosa que ha fet l'embarassada. Un ritme de vida normal i saludable, en el qual es realitza exercici, es treballa o es mantenen relacions sexuals no causen un avortament. Fins i tot, podem destacar que una lesió lleu, com la que pot ocasionar una caiguda, generalment no provoca un avortament espontani.
No obstant, podem ressaltar algunes de les causes anatòmiques, genètiques i fisiològiques més habituals:
- Alteracions genètiques en el cariotip de la parella, que predisposin a generar embrions anormals genèticament.
- Patiment de malalties com la diabetis, poden augmentar el risc de sofrir un avortament.
- Presència d'alguna malformació en l'úter que dificulti que l'embaràs arribi a terme.
- Presència d'alguna malaltia immunològica com el Sd antifosfolípid que pot provocar avortaments de repetició.
És important assenyalar que quan una parella ha sofert dos o més avortaments, les probabilitats d'un nou avortament espontani són majors; és per això que s'ha d'iniciar un estudi de les possibles causes per a evitar que torni a repetir-se.
Quines són les conseqüències?
Després de sofrir un avortament espontani, és habitual que la dona visqui una situació traumàtica. Aquestes conseqüències emocionals passen per la negació, en la qual el dolor per la pèrdua del fetus és tal, que sovint es neguen a tornar a intentar l'embaràs després d'un avortament espontani.
És molt important a l'hora de suportar un avortament, que la parella rebi el suport i l'ajuda del seu entorn més pròxim, per aconseguir la recuperació total.
Es pot prevenir un avortament espontani?
El que ha de realitzar-se és un estudi per a veure si l'avortament s'ha produït per alguna causa que pugui ser tractable.
L'estudi bàsic dels avortaments de repetició inclou:
- Història clínica completa de la parella valorant de manera important l'existència o no de malalties de base i l'edat de la dona.
- Anàlisi del cariotip dels dos (estudi genètic).
- Estudi de la cavitat uterina per descartar qualsevol malformació.
- Estudi immunològic i de trombofílies. Per descartar alteracions en la sang, que puguin predisposar a un nou avortament i que siguin tractables.
- Estudi del factor masculí genètic, si es tracta d'un cas amb la resta d'estudis normals i amb alguna sospita que el semen pugui ser la causa dels avortaments.
Amb tot això, sí existeix alguna causa, es podrà tractar; tot i que, en moltes ocasions tots els estudis són correctes i en aquests casos probablement caldrà recórrer a un tractament de Fecundació in vitro amb Diagnòstic Genètic dels embrions abans de la seva implantació.
Barcelona IVF està a la teva disposició per qualsevol consulta que tinguis sobre el tema. Pots contactar-nos a info@bcnivf.com
