El concepte de "rejoveniment ovàric" desperta cada vegada més interès entre les pacients que busquen opcions per millorar la seva fertilitat. Tot i que encara es tracta d' un camp de recerca en desenvolupament i no d' un tractament establert, en els darrers anys han sorgit diferents estudis que exploren aquesta via com a possible alternativa per a dones amb opcions reproductives limitades.
Què és el rejoveniment ovàric?
Sota aquest terme s' agrupen un conjunt de tècniques experimentals l' objectiu de les quals és estimular l' activitat dels ovaris, afavorir el desenvolupament de nous fol·licles o millorar la qualitat dels òvuls.
La idea és oferir una alternativa a dones amb baixa reserva ovàrica o fallada ovàrica prematura, en qui els tractaments de fecundació in vitro (FIV) convencionals solen presentar una taxa d' èxit més reduïda.
Per què sorgeix l'interès en el rejoveniment ovàric?
La fertilitat femenina està directament relacionada amb l' edat i amb la quantitat i qualitat dels ovocits. A partir dels 35 anys, la reserva ovàrica descendeix de forma més marcada. En aquest context, la possibilitat de "reactivar" els ovaris resulta molt atractiva.
En l' actualitat, l' opció amb millors resultats per a les dones que no responen a l' estimulació ovàrica o que presenten fallada ovàrica prematura continua sent l' ovodonació.
Quines tècniques s'investiguen actualment?
Entre les línies de recerca més destacades es troben:
- Plasma ric en plaquetes (PRP): s'obté de la pròpia sang de la pacient. L'objectiu és concentrar els factors de creixement presents de forma natural en el plasma sanguini, i, posteriorment injectar-lo en els ovaris amb l'objectiu d'estimular les cèl·lules ovàriques i afavorir la reactivació de fol·licles latents.
- Activació in vitro de fol·licles (IVA): consisteix a extreure fragments de teixit ovàric, tractar-los al laboratori per activar els possible fol·licles latents i reimplantar-los després en la pacient.
- Cèl·lules mare i teràpia gènica: estudia la possibilitat de regenerar teixit ovàric mitjançant cèl·lules mare o mitjançant la modificació de certes vies genètiques. Aquesta tècnica es troba en fases molt primerenques d' investigació.
- Altres enfocaments: s' investiguen també tractaments farmacològics i tècniques quirúrgiques destinades a millorar la vascularització dels ovaris.
Quins resultats s'han publicat fins ara?
Els estudis disponibles són, en la seva majoria, preliminars i de petita mida. Alguns han descrit la recuperació de cicles menstruals o fins i tot l'obtenció d'ovocits després de l'aplicació de PRP o la IVA. Tanmateix, les dades són molt limitades i no permeten establir conclusions sòlides.
Per aquest motiu, les principals societats científiques internacionals consideren que encara no hi ha prou evidència per recomanar aquestes tècniques en la pràctica clínica habitual.
Quines expectatives realistes pot tenir una pacient?
El rejoveniment ovàric genera molta atenció perquè toca un punt molt sensible: la possibilitat de recuperar la funció dels ovaris i aconseguir un embaràs amb òvuls propis en dones amb baixa reserva. No obstant això, és fonamental ajustar les expectatives i comprendre quina és la situació actual d' aquesta línia de recerca:
- - No es tracta d' un tractament establert. Les tècniques de rejoveniment ovàric continuen sent experimentals, i la comunitat científica encara no ha validat la seva eficàcia ni seguretat.
- - Els resultats publicats són molt limitats. Tot i que hi ha casos puntuals de recuperació de cicles menstruals o fins i tot d' obtenció d' ovocits, els estudis disponibles són petits, heterogenis i sense garanties de reproducibilitat.
- - Els riscos no estan del tot clars. Tot i que en molts casos s'utilitzen materials propis de la pacient (sang, teixit ovàric), qualsevol intervenció invasiva comporta riscos, i encara no hi ha dades sobre possibles efectes a llarg termini.
En aquest moment, l'expectativa més realista és considerar el rejoveniment ovàric com una via d'investigació prometedora, però no com una solució immediata. Per a aquelles dones que desitgin explorar aquesta opció, el més recomanable és fer-ho dins d 'assajos clínics controlats, sempre amb una informació clara i transparent sobre les seves limitacions.
Dra. Cristina Guix
Ginecòloga experta en fertilitat a Barcelona IVF
