La fecundació in vitro (FIV), és el tractament de reproducció assistida mitjançant el qual, l’òvul és fecundat per l’espermatozoide al laboratori. El procés té quatre passos fonamentals que repassarem al llarg d’aquest article: estimulació ovàrica, punció ovàrica, fecundació al laboratori i transferència dels embrions a l’úter.
Estimulació ovàrica
Durant aquesta primera fase, s'administra medicació hormonal mitjançant injeccions subcutànies a la pacient. L'objectiu és aconseguir que tots els òvuls que inicien el creixement en aquest cicle, aconsegueixin l'estat de maduració final i no sols un d'ells com ocorre de manera natural.
El tractament s'inicia durant els primers dies de regla, i dura entre 8 i 11 dies. Durant aquest temps es controla el creixement de fol·licles amb exàmens ecogràfics, per a saber aproximadament, quan els òvuls estan madurs i, per tant, quan l'ovulació està prop de produir-se. En la majoria dels casos no seran necessaris més de tres controls ecogràfics.
Quan els fol·licles aconsegueixen una tamany adequat, es provoca l'ovulació, i es programa la punció ovàrica 36 hores després.
Punció ovàrica
L'obtenció dels òvuls o la punció ovárica, es realitza mitjançant una intervenció quirúrgica senzilla. La pacient ha d'ingressar a la clínica el mateix dia, acompanyada i en dejú. Mitjançant una ecografia vaginal, es realitza una punció dels ovaris, que permet extreure el líquid que contenen els fol·licles i que serà analitzat en el laboratori per a trobar els òvuls. Aquesta intervenció dura entre 10-15 minuts i es realitza amb anestèsia.
Després de la intervenció, la pacient roman un parell d'hores en repòs recuperant-se dels efectes de l'anestèsia i passat aquest temps, i després de comprovar que tot està bé, pot tornar a casa. Encara que no és obligatori, el millor és mantenir repòs la resta del dia i evitar sobreesforços durant les següents 24 hores, de forma preventiva, a més de vigilar qualsevol situació anormal.
Fecundació in vitro
Al laboratori, s'analitza el líquid fol·licular aspirat, a la recerca dels òvuls, per a dur a terme la inseminació. Unes 4 o 5 hores després, s'injecta l'espermatozoide en cada òvul i es deixen en cultiu en un incubador, que manté les condicions òptimes perquè es desenvolupin. Per realitzar la fecundació in vitro, es pot utilitzar la mostra de semen de la parella, o el semen d'un donant.
Després de 18 o 21 hores, es comprova si els òvuls estan perfectament fecundats. Els embrions es mantenen en cultiu, fins que aconsegueixin l'estadi de blastocist, és a dir, un embrió de 5 dies de desenvolupament.
Transferència dels embrions
El següent pas, és transferir els embrions mitjançant un procediment senzill, que no requereix anestèsia ni ingrés. És totalment indolor i de curta durada. El ginecòleg introdueix un catèter a través del coll uterí i es dipositen els embrions a l'interior de l'úter. El procés es realitza mitjançant un seguiment ecogràfic per a assegurar-se que els embrions són dipositats en el lloc correcte. Normalment, es transfereixen entre 1-2 embrions, encara que la tendència actual, és la de transferir un únic embrió, per a reduir els riscos d'embaràs múltiple. Si després de la transferència embrionaria, queden embrions de bona qualitat, aquests seran congelats.
Després de la transferència, la pacient pot tornar al seu domicili i realitzar vida normal. Dotze dies després de la transferencia, es podrà realitzar la primera prova d'embaràs per confirmar si està embarassada. El període transcorregut entre la transferència embrionària i l'esperada data del test d'embaràs, és el que es coneix com betaespera.
