Sense cap dubte aconseguir un bon gruix endometrial és una de les qüestions que porten a confusió per a les pacients receptores d'òvuls. El gruix endometrial i el seu aspecte ecogràfic són dues variables que han estat àmpliament discutits en una infinitat d'articles. Encara hem de posar-nos d'acord en quines són les millors condicions per aconseguir les millors taxes d'embaràs.
A més a més, els metges continuem debatint la millor manera d'aconseguir un bon endometri per a la transferència d'embrions. Una revisió Cochrane recent conclou que no existeix un protocol ideal: estradiol en píndoles o pegats, progesterona vaginal o intramuscular, agonistes de la GnRH o no previs per evitar l'ovulació espontània. Tots els estudis mostren resultats similars, i com passa la majoria de vegades, es recomana la realització de més estudis per arribar a conclusions significatives. No obstant això, hi ha evidència de menors taxes de gestació i més cancel.lacions de cicles quan la suplementació amb progesterona s'inicia abans de l'obtenció dels òvuls.
Segons aquestes dades les nostres recomanacions, intentant simplificar les coses sense perdre efectivitat, són:
- Utilitzar píndoles d'estradiol per via oral, vaginal o en forma de pegats transdèrmics.
- No cal com a primera opció l'administració d'anàlegs de GnRH per inhibir l’ovuació. La majoria de vegades l'estradiol per se des de l’inici del cicle actua com contraceptiu inhibint el cicle natural de la pacient.
- Començar la progesterona un cop els òvuls han estat obtinguts de la donant, d'aquesta manera tenim temps de reassignar a la pacient receptora amb una nova donant si hi ha un error de fertilització inesperat.
- Utilitzar sempre progesterona vaginal. Prendre la progesterona oral té els mateixos problemes que l'estradiol oral. La via intramuscular no està exempta de riscos, alguns d'ells importants com la pneumònia eosinofílica.
Respecte als valors de tall per decidir si cancel.lar o no un cicle hi ha fins i tot més controvèrsia. Primer de tot perquè alguns aspectes com el patró ecogràfic de l'endometri són força subjectius i segon perquè fins ara no hi ha hagut cap estudi que hagi provat quin és el gruix mínim o màxim que prediu el resultat d'un tractament (cal tenir en compte que en aquests casos un gruix major no sempre és millor). Existeixen estudis portats a terme per importants grups que han trobat que amb un endometri tan fi com 4mm s'aconsegueixen taxes d'embaràs normals. Algunes de les raons per explicar diferències tan grans en aquestes troballes poden ser degudes al moment en què es mesuri el gruix endometrial (per exemple, un cop s'inicia la progesterona l'endometri tendeix a disminuir una mica) o fins i tot on es realitza la mesura (a prop del fundus, al mig del cos uterí, a l’istme ...)
A causa d'aquesta variabilitat algunes pacients (especialment aquelles que venen d'altres països per realitzar el cicle de donació d'òvuls a Espanya) poden perdre la confiança en el metge ja que tot això es presta a confusió. En aquests casos la nostra recomanació és sempre la mateixa: l'equip que tracta a la pacient té tant d'interès com la pacient en aconseguir un bon resultat per la qual cosa s'ha de tenir plena confiança en el professional que li tracti. Com a mínim mentre aquest equip publiqui bons resultats d'embaràs!
Basant-nos en les dades que hem recollit, nosaltres considerem preparat un endometri en dia 8 de cicle d'almenys 6 mm de gruix i no valorem el patró endometrial.
