Quina era la teva situació personal abans de recórrer a un tractament de reproducció assistida?
Mai vaig tenir ganes de ser mare abans dels 36-37 anys. Simplement sentia que no era el moment. Pensava que abans havia de fer moltes coses. Cap als 38 anys vaig començar a sentir el desig de ser mare i en molt poc temps es va convertir en l'objectiu més important de la meva vida.
Amb la meva darrera parella, vam intentar tenir un fill de manera natural, però al cap d'uns 8 mesos, encara no hi havia resultats així que vaig començar a plantejar-me fer un tractament. La meva parella era més jove i era partidària d'esperar i continuar provant naturalment, però jo ja tenia 39 anys i sabia que el temps jugava en la nostra contra. Arran d'aquí, les discussions i desavinences amb la meva parella van anar succeint fins acabar amb la relació.
Què senties al saber que l'embaràs no arribava?
Frustració. Molta! I ràbia, tristesa, desesperança, enveja, dolor... Un dolor intern molt amarg que s'intensificava cada vegada que em trobava amb una embarassada o que m'assabentava d'un nou embaràs. Al llarg dels 7 tractaments pels quals vaig passar, aquesta ràbia i tristesa es van anar intensificant.
Quins aspectes de la teva vida es veien afectats per això?
Tots: la meva feina, la meva família, les meves relacions de parella. Jo, per a més inri, treballava en una clínica de reproducció assistida com a coordinadora d'atenció al pacient i estava en continu contacte amb dones que es volien quedar embarassades les 8 hores del dia. Podia posar-me a plorar al telèfon quan una pacient no es quedava embarassada després de diversos intents, ja que sabia de primera mà tot el sofriment que hi havia aquí darrere.
D'altra banda, la idea de tenir un fill en parella s'anava esvaint, ja que sentia que "no em quedava temps" per a conèixer a algú nou i emprendre aquest projecte junts.
Com eren les teves circumstàncies personals en aquest moment?
Quan es va acabar la relació amb la meva darrera parella, el meu somni de ser mare en parella, es va fondre. Mai vaig voler ser mare sola, però no tenia “temps fèrtil” per a conèixer a una nova parella i emprendre aquest projecte tant important junts. Estava a punt de complir els 39 i no hi havia temps per perdre. És llavors quan vaig decidir que perseguiria el meu somni de ser mare, encara que fora en solitari.
Quin va ser el teu diagnòstic i com el vas rebre?
Els meus indicadors de reserva ovàrica no eren del tot dolents i la meva edat era avançada, però tampoco era el límit, així que els metges de la clínica on treballava, em van proposar intentar amb una FIV amb els meus propis òvuls i semen de donant.
Vaig realitzar 4 FIV amb semen de donant i els seus respectius transfers (6 en total). Tots fallits. Després vaig canviar de clínica a Barcelona IVF i allá, vaig fer el tractament de embriodó, que va ser el que va culminar amb èxit a la primera!
Quan et van proposar el tractament de reproducció assistida. Quines sensacions vas tenir? Com va anar finalment el tractament?
Coneixia l'existència del tractament amb òvuls de donant, però la sola idea d'haver de recórrer algun dia a aquesta opció, si tota la resta fallava, em semblava terrible. Són d'aquestes coses que penses que mai et passaran a tú, que els passa als altres. Mai vaig pensar que recorreria als òvuls d'una donant per tenir un fill.
Em vaig sentir trist i desorientada... Obligada a triar entre el que em semblava dolent (no tenir fills amb els meus propis òvuls) i el pitjor: no tenir fills mai. La meva tristesa va provocar que acabés agafant una baixa laboral. Van ser 3 mesos en què vaig reflexionar moltíssim i a poc a poc, vaig anar madurant la idea del tractament amb òvuls de donant. Poc a poc vaig començar a veure la ovodonació com una oportunitat única que em brindava la ciència.
Quin va ser el teu major suport durant el procés?
Sempre vaig tenir suport de la meva familia, i de la meva mare sobretot. Al contrari que jo, ella sempre va veure des del principi una gran oportunitat el fet de que pogués recórrer a una donant. Em deia: Què més dona que tingui o no els nostres gens? Creus que ho voldrem menys per això? Creus que ho voldràs menys? A part de la meva mare i els meus amics, la possibilitat de parlar amb una psicòloga em va ajudar molt a posar ordre en les meves prioritats.
Què vas sentir quan vesteix que el tractament havia funcionat?
No podia creure-m'ho! Va ser meravellós. Em vaig quedar parada mirant el test d'embaràs i va haver-hi una mescla de sensacions brutal! El primer que vaig sentir, no va ser alegria sinó més aviat un sentiment d'alleujament, de pau indescriptible… Em vaig sentir alleujada de tot! Per fi podia descansar! Descansar d'una lluita esgotadora física i sobretot psicològica. Per fi s'havia acabat la ràbia, la impotència, l'enveja, la pena, la desesperança... Perquè el meu somni (el meu fill) estava en camí.
Voldries enviar-li un missatge a altres dones o parelles que estiguin plantejant-se la reproducció assistida?
Després de la meva llarga experiencia, sento que voldria transmetre'ls diversos missatges, però crec que em quedo amb un per sobre de tots: si desitges ser mare, no renunciïs al teu somni per no tenir parella. La maternitat en parella segur que és meravellosa, però la maternitat en solitari no és només una opció B: és l'experiència d'amor més aclaparadora que viuràs en la vida i de la qual MAI MAI et penediràs!
Com ha estat la teva experiència amb la clínica i l'equip de Barcelona IVF?
Després dels 6 transfers fallits a la clínica on treballava, la meva moral estava pels sòls i vaig decidir canviar de clínica i acudir a Barcelona IVF. Al treballar en la professió, m'havien arribat molt bones referències sobre la clínica. Sabia que disposaven d’un gran equip de metges i biòlegs i sobretot que el laboratori era molt bò i donava unes taxes d'èxit molt encoratjadores.
El que em va acabar de convèncer va ser saber que allá hi treballava la Dra.Colodrón amb la qual havia coincidit en el passat. Sabia que era una gran professional i que les seves quotes d'èxit en els tractaments eren molt elevades.
Al jo no tenir parella per a aportar el semen, la Dra. Colodrón em va proposar el embriodó (transfer amb embrions ja creats provinents d'òvul de donant i semen de donant) i em va semblar la millor opció en les meves circumstàncies. Els embrions que ofereixen són tots congelats al dia 5 i això em va donar encara més confiança en les meves possibilitats d'èxit. La preparació va ser senzilla i ràpida i el tractament va funcionar a la primera!
