Pel Dr. Raúl Olivares.
Aquest article també podria titular-se "les dues setmanes més llargues", perquè per a algú involucrat en un tractament de fertilitat, aquestes dues setmanes ho són. Les dues setmanes d'espera són les que transcorren entre la transferència d'embrions i la prova d'embaràs.
Explicarem les coses que poden o no poden passar durant aquest període, els símptomes o signes que poden aparèixer i si són de bon o mal pronòstic. També veurem quan es pot fer la prova d'embaràs per a què sigui positiva (i no sigui un fals positiu) i més coses interessants.
El millor consell que es pot donar a una pacient durant aquestes dues setmanes és que intenti prendre les coses amb calma i que porti una vida normal. Així, un cop s'ha establert com s'ha de prendre aquest període (prendre les coses amb calma) anem a repassar els diferents aspectes d'aquesta quinzena.
1. Repòs.
Sovint dic a les meves pacients que després de la transferència d'embrions estan "tècnicament embarassades", encara que l'embrió encara pot trigar dos o tres dies a implantar-se (depenent de si la transferència es realitza dos o tres dies després de l'obtenció dels òvuls). Per aquesta raó els consells són els mateixos que els que es donen a les dones embarassades: evitar realitzar grans esforços físics i situacions de risc (no és el millor moment per començar a practicar bicicleta de muntanya). A part d'aquestes petites limitacions se'ls permeten fer de tot. Un tema que ja no és discutible i que no està demostrat és que el repòs absolut augmenti les taxes d'embaràs. En qualsevol cas, s'aconsellen un parell d'hores de repòs relatiu per reduir les contraccions de l'úter que pot haver després de la transferència embrionària. Pel que fa al treball (i aquí incloem els viatges en avió), si continuaran treballant en el cas que la prova sigui positiva, crec que és millor continuar treballant durant aquests dies. Al final, la prova és positiva un cop l'embrió s'ha implantat uns deu dies abans, de manera que la situació és la mateixa abans que després del test d'embaràs. Per això no té sentit passar 15 dies de repòs absolut (com alguns metges recomanen) i si la prova és positiva tornar a la vida normal quan en realitat no ha canviat un cop el test és positiu.
2. Estrès.
Seguim amb el tema més difícil i controvertit. En les pàgines de Google pots trobar molts articles que diuen que l'estrès no afecta el resultat (British Medical Journal) i altres que diuen que sí (Fertility and Sterility). Per a nosaltres l'estrès és inherent a qualsevol tractament de fertilitat. És impossible no sentir-se estressat quan el dia que has estat esperant, el dia del test d'embaràs, el dia que estaràs embarassada, està al caure. Així que no creiem que l'estrès redueixi les taxes d'embaràs, creiem que "pertany als tractaments" i que és impossible no experimentar-lo abans de la prova d'embaràs. Una altra cosa és com fer front a aquest estrès, i com se senten les pacients durant tot el tractament. Aquí és on el suport psicològic i els procediments com l'acupuntura (dedicarem un article complet a aquest procediment) i les medicines alternatives poden ajudar molt.
3. Els símptomes i signes.
Estic segur que la majoria dels nostres lectors han conegut a algú que se sentia absolutament embarassada abans d'un test d'embaràs negatiu o a algú que no tenia cap símptoma i estava embarassada de bessons. Desafortunadament no hi ha cap símptoma ni signe que pugui predir el resultat del cicle. Sobretot perquè la majoria dels símptomes habituals (somnolència, nàusees ...) i signes (retenció de líquids, sensació de pes a la panxa...) d'un embaràs són produïts per hormones, i els nivells d'aquestes hormones són molt alts després de un tractament de fertilitat; prou alts com per imitar el que passa en un embaràs tot i no estar embarassada.
Afortunadament passa exactament el mateix amb els "suposats" mals senyals (rampes, sagnat, o simplement "no notar cap símptoma en absolut"). Sobretot després d'una fecundació in vitro no és estrany tenir els ovaris grans a causa de l'estimulació ovàrica i fins i tot poden augmentar una mica de mida si hi ha embaràs. L'augment de la mida dels ovaris pot fer que la pacient se senti com si li anés a baixar la regla i tenir rampes i no ser un mal senyal sinó tot el contrari. Un fet similar passa respecte al sagnat que presenten algunes pacients uns dies abans de la prova d'embaràs. És l'anomenat "sagnat d'implantació" que pot tenir lloc després d'un tractament de fertilitat i, encara que com més a prop es produeixi del dia de la prova d'embaràs més improbable és que el test d'embaràs sigui positiu, de vegades les pacients pensen que és la regla i no són més que pèrdues d'implantació.
4. Prova de l'embaràs.
En aquest cas hi ha diferències entre els cicles estimulats (fecundació in vitro o inseminació artificial) i els que utilitzen un tractament hormonal substitutiu (donació d'òvuls i cicles de congelats) ja que en el primer grup la betaHCG, l'hormona que detecta el test de embaràs, s'utilitza per provocar l'ovulació i pot detectar-se en sang fins a 10 dies després de la seva administració el que pot provocar un fals positiu si la prova es realitza molt aviat. També el test positiu pot detectar abans depenent del nombre d'embrions que s’hagin implantat, així, amb més d'un sac gestacional en general els nivells són més alts i poden detectar abans. No obstant això cal ser pacient i esperar fins als 14 dies després de l'obtenció dels òvuls (o de la transferència de congelats o d'un cicle de donació) ja que abans la prova pot ser falsament negativa i estar realment embarassada. Cal esperar aquestes 2 setmanes, sí o sí.
I això és tot per ara. Estic segur que us sorgiran més dubtes i com sempre us dic no dubteu en preguntar-los. Farem tot el que estigui a les nostres mans per ajudar-vos a fer front a les 2 setmanes d'espera.