Les possibilitats d'embaràs espontani en una parella sense problemes d'esterilitat és del 20 al 25% cada mes, un 85% aconseguiran embaràs després d’un any de buscar, i el 93% als dos anys.
L'esterilitat es defineix com la incapacitat d'una parella per concebre de forma natural després d'un any de cercar l’embaràs i afecta el 10-15% de les parelles.
En els últims anys hi ha hagut una sèrie de canvis socials que expliquen que el nombre de pacients que consulten a un especialista en reproducció assistida i els motius pel qual ho fan hagi augmentat.
La incorporació de la dona al mercat laboral volent desenvolupar una carrera professional i ocupant llocs de responsabilitat, unit a l'actual política social al nostre país, es tradueix en un retard en el desig de la maternitat. D'altra banda, cada vegada són més freqüents les pacients que després d'una separació volen tenir fills amb la seva segona parella. Això explica que actualment les dones intentin l’embaràs a edats més avançades. Mèdicament està demostrat que com més edat menor fertilitat, produint-se una clara disminució a partir dels 35 anys. Moltes d'aquestes parelles requeriran d'un tractament de reproducció assistida per aconseguir el seu somni de ser pares.
La independència econòmica que implica la incorporació de la dona al mercat laboral també explica que cada vegada més dones decideixin afrontar la maternitat en solitari, i d'altra banda, moltes dones amb parella femenina desitgen tenir fills.
La Llei Espanyola sobre Tècniques de Reproducció Humana Assistida (14/2006) contempla dues opcions i específicament en l'article 6 així ho indica: "Tota dona major de 18 anys i amb plena capacitat d'obrar podrà ser receptora o usuària de les tècniques regulades en aquesta Llei, sempre que hagi prestat el seu consentiment escrit a la seva utilització de manera lliure, conscient i expressa. La dona podrà ser usuària o receptora de les tècniques regulades en aquesta Llei amb independència del seu estat civil i orientació sexual. "
Les dones sense parella masculina que desitgen tenir un fill, tenen la possibilitat de ser mares amb l'ajuda d'un donant de semen, però per a això s'han de sotmetre a un tractament de reproducció assistida que variarà en funció de l'edat i el cas clínic.
Les dones que desitgen posposar la seva maternitat sense renunciar-hi, actualment tenen l'opció de preservar la seva fertilitat mitjançant la criopreservació dels seus oòcits. Quan desitgin embaràs, les possibilitats d'èxit en descongelar els òvuls variarà en funció de l'edat a la qual es van criopreservar. Cal un estudi bàsic que ens permeti valorar aquestes possibilitats prèvia a l'obtenció i criopreservació d'aquests oòcits per tal de poder aconsellar adequadament a aquestes pacients.
L'evolució de la medicina ha permès que el pronòstic i la qualitat de vida dels pacients amb determinades malalties hagi millorat dràsticament permetent que aquests moments es plantegin la possibilitat de ser pares quan fa uns anys es veien obligats a renunciar-hi. Per exemple, els pacients amb malalties oncològiques que s'han de tractar o han rebut un tractament de quimio o radioteràpia, ara tenen la possibilitat de congelar els sues gàmetes (òvuls o semen) abans d'iniciar el tractament o de realitzar tècniques de reproducció assistida després de la seva curació per millorar les seves possibilitats d'èxit en el cas que no aconsegueixin l'embaràs espontàniament.
Algunes parelles són portadores de malalties genètiques o pateixen avortaments de causa genètica. Realitzar una fecundació in vitro amb un estudi genètic preimplantacional (diagnòstic genètic dels embrions abans de transferir) pot ajudar a aquestes parelles a tenir un fill sa.
Resumint, són moltes i variades les causes per les quals la reproducció assistida és un tema de plena actualitat i mostra d'això és el fet que les consultes i tractaments en la nostra societat actual fa anys que van en augment.