La semblança física és el tret més valorat en la donació de gàmetes. Aquest va ser el resultat de l'enquesta realitzada fa una setmana en el nostre Facebook. És precisament per aquest motiu pel que en les nostres visites es dedica un temps especial a explicar que encara que la semblança fenotípica entre donants i receptors/es sigui gran, no hi ha manera de garantir com seran físicament els fills de la parella, com ja expliquem en un dels primers articles del nostre blog. No només perquè l'aparellament o "matching" es fa amb el/la donant i no amb tota la seva família, el que pot permetre que gens amagats de germans amb diferents trets es manifestin, sinó perquè és ben conegut que hi ha trets familiars que no apareixen en totes les generacions o que els gens de la parella també entren en joc, permetent o impedint que certs trets s'expressin. La fertilitat de la donant és un altre factor important, encara que tenim molt clar que el fet que un cicle previ de la donant no hagi acabat en un embaràs no vol dir que sigui una mala donant. El semen amb què es fecunden els òvuls i l'úter al qual es transfereixen aquests embrions són moltes vegades raó suficient per explicar el fracàs, és per això que nosaltres considerem una bona donant aquella que ha donat ovòcits de bona qualitat i que han generat bons embrions en un cicle previ. Finalment, i a diferència dels països del nord d'Europa, tant el conèixer la identitat del/de la donant com els seus estudis i preparació acadèmica, no són un factor determinant. Potser és per la cultura de la donació que existeix al nostre país, que ens fa especialment confiats en qui dona, potser per tenir models familiars més clàssics en els que qualsevol fill nascut d'una donació s'assumeix com a propi “a tots els efectes” sense tenir la necessitat de donar més explicacions del que va passar abans de la seva concepció o potser pels tabús arrossegats d'una història repressiva que encara ens fa percebre l'esterilitat com una cosa humiliant (a la qual cosa contribueixen en gran manera multitud de personatges públics que creen falses esperances en la població en lloc de reconèixer els tractaments als què s'han sotmès).
