Per l’Atze Mena, psicòloga de Barcelona IVF.
La informació sobre l'origen del fill nascut a través de la tècnica de FIV amb donació de gàmetes (ja sigui de donació d'òvuls o de banc de semen), sol generar molts dubtes a les parelles que decideixen fer aquest tipus de tractaments. La llei espanyola no contempla res en relació a l'opció que els pares han d'escollir, per tant això els confereix plena llibertat per decidir el que volen fer.
La donació d'òvuls, és un dels tractaments més nous en reproducció assistida, els avenços científics comporten una mobilització psico-social i normalment aquesta última és molt més lenta que la primera. Amb això vull dir que les parelles que realitzen una donació tenen por dels prejudicis socials i la possible reacció del futur fill, a l'hora de plantejar-se comunicar la veritat sobre la seva concepció. Són moltes les parelles que es plantegen què és més correcte fer, però la realitat és que no hi ha decisions bones o dolentes, un ha de portar a terme la seva decisió de la manera més normalitzada i coherent possible.
Les parelles expressen com a motius per no donar aquesta informació, els sentiments negatius que es podrien generar en el membre de la parella que no aporta la seva pròpia genètica, la por que la família, els amics (en definitiva la seva xarxa social) no acceptin la seva decisió i això tingui conseqüències sobre el seu fill (rebuig, discriminació, etc.) i refereixen també que és una decisió molt íntima que no cal compartir amb ningú més i és una manera de protegir el seu fill.
Les parelles que decideixen comunicar-ho, diuen que és una forma d'evitar estigmes, consideren que en definitiva és un secret que pot arribar a danyar la seva relació de família (podent causar fins i tot ansietat quan apareguin temes relatius al que ens ocupa), també pensen que és un dret que el seu fill té abans fins i tot que la preferència que tinguin els seus progenitors.
Pel que fa a aquesta opció de comunicar l'origen de la concepció del seu fill, les parelles es plantegen un nou dubte: en quin moment comunicar-ho?
Bàsicament les opcions són 2, explicar-ho quan el nen és petit, sempre adequant la informació a l'edat del nen, o esperar a que el nen sigui adult (evitant sempre el procés de l'adolescència) i comunicar-ho llavors.
Una de les parts més importants en aquest procés, sigui quin sigui el moment en el que decidim comunicar-ho, és sens dubte que el fill rebi la informació directament dels seus pares. En la investigació de Turner i Coyle, queda clara aquesta premissa, on els fills expressaven l'important dany psicològic que els havia causat haver-se assabentat tard i accidentalment sobre les circumstàncies del seu origen.
Un únic estudi es va realitzar a Europa a aquest respecte, de les 111 famílies enquestades cap havia comunicat l'origen de la seva concepció a l'edat de 4-5 anys (Golombock et al., 1996), a l'edat de 11-12 anys, una mica menys d'un 10% havien comunicat els orígens genètics als seus fills (Golombok et al. 2002). De totes aquestes parelles curiosament un 72% ja l'hi havien explicat a algú de la seva família. El pensament psico-social canvia, però encara no hi ha estudis definitius que mostrin una tendència clarament majoritària, les més recents se centren a revelar la informació però amb el suport necessari a les famílies que opten per explicar-ho, per part dels professionals adequats. Una tasca important que tenim com a professionals de la salut, és conscienciar a les parelles de la importància de la decisió sobre ser pares, més enllà de les dificultats que puguin sorgir en el camí.
És un difícil procés al que s'enfronta la parella a l'hora de decidir si realitza una donació de gàmetes o no, primer la càrrega emocional d'assumir una pèrdua ("les coses no seran com sempre vam imaginar") i posteriorment la responsabilitat de la implicació en el procés d'informar o no al petit del seu origen.
En qualsevol cas hi ha decisions que no s'han de prendre de forma immediata, són processos que s'han de reflexionar molt per la seva alta implicació emocional, particularment el prendre la decisió de donar o no la informació ja que comptem amb temps per decidir-ho (ni s’ha de decidir al mateix temps que realitzen el tractament de fertilitat, ni tan sols en el primer mes d'embaràs). Si no estem segurs podem mantenir-ho dins de la parella i quan haguem pres la decisió podem començar a explicar-ho.
