Quan es produeix la implantació?

La implantació és el procés pel qual l’embrió s’adhereix a l’endometri de la mare per poder rebre oxigen i nutrients per via sanguínia i, així, poder continuar amb el seu desenvolupament. La implantació no es produeix en tots els cicles, tant en processos naturals com en cicles de reproducció assistida, ja que requereix unes condicions òptimes tant de l’endometri com de l’embrió.

L’embrió ha d’arribar a l’úter en estat de blastocist eclosionat, és a dir, ha de comptar amb unes 200-400 cèl·lules i haver-se desprès de la capa externa que l’envolta (la zona pel·lúcida). Per altra banda, l’endometri ha d’estar receptiu, tenir un gruix d’entre 7 i 10 mm i tenir un aspecte trilaminar. A aquest moment se’l coneix com a finestra d’implantació, i té una durada aproximada de 4 dies.

Durant la implantació, el trofoectoderma del blastocist s’adhereix a l’epiteli endometrial gràcies a l’acció de les molècules d’adhesió (integrines, selectines, fibronectines, etc.) i es desplaça fins als vasos sanguinis de l’endometri per formar-ne de nous que permetin connectar-se amb la sang de la mare. La ruptura dels petits vasos de l’endometri és la causa que es produeixi el sagnat o tacat d’implantació.

En un tractament de fecundació in vitro (FIV), el procés és similar al procés natural, amb la diferència que l’embrió es diposita a l’úter en estat de blastocist (en estat eclosionat o no).

La implantació de l’embrió provoca un augment dels nivells de gonadotropina coriònica humana (hCG), d’estrògens i de progesterona, que seran la principal causa dels primers símptomes d’embaràs: nàusees, cansament, sensibilitat als pits, etc.