La fertilitat no depèn d’un sol òrgan ni d’un únic factor. És el resultat de l’equilibri entre diferents sistemes del cos que treballen de manera coordinada.
En moltes ocasions, l’organisme envia senyals que alguna cosa no funciona del tot bé, però aquestes es normalitzen o es minimitzen per manca d’informació o perquè s’assumeixen com a “part de l’habitual”.
Aprendre a interpretar aquests signes no només ajuda a millorar la salut general, sinó que també pot ser clau per protegir i optimitzar la fertilitat, especialment quan l’embaràs no arriba.
El síndrome d’ovari poliquístic (SOP) i el metabolism
El síndrome d’ovari poliquístic (SOP) és una de les causes més freqüents d’infertilitat d’origen endocrí, principalment pel seu impacte en l’ovulació.
És important entendre que no es tracta d’un problema localitzat únicament als ovaris, sinó d’un desequilibri hormonal i metabòlic que, en molts casos, s’associa amb resistència a la insulina.
El sobrepès i l’obesitat associats al SOP poden interferir en els mecanismes hormonals que regulen l’ovulació, reduint les taxes d’embaràs tant en la concepció natural com en els tractaments de reproducció assistida .
A més, el risc d’avortament espontani és superior en aquests casos.
Endometriosi: més que un dolor de regla
L’endometriosi és una malaltia inflamatòria crònica que es produeix quan teixit similar a l’endometri creix fora de l’úter.
Malgrat el seu impacte en la qualitat de vida, el seu diagnòstic sovint es retarda durant anys, en part perquè el dolor menstrual intens s’ha normalitzat socialment.
La inflamació persistent a la pelvis i la possible aparició d’adherències poden afectar la qualitat ovocitària, la permeabilitat de les trompes de Fal·lopi i la implantació embrionària.
Detectar l’endometriosi de manera precoç permet dissenyar estratègies de preservació de la fertilitat o tractaments de fecundació in vitro (FIV) adaptats a cada situació.
La tiroide i el seu paper en la fertilitat
La glàndula tiroide regula el metabolisme de pràcticament totes les cèl·lules del cos, incloses les implicades en la reproducció. Quan el seu funcionament s’altera, pot convertir-se en una causa silenciosa d’infertilitat o de pèrdues gestacionals primerenques.
Tant l’hipotiroïdisme com l’hipertiroïdisme poden afectar la maduració fol·licular i la capacitat de l’úter per mantenir un embaràs en les primeres setmanes. A més, les alteracions tiroïdals poden elevar els nivells de prolactina, generant un efecte combinat que dificulta la concepció.
La fertilitat no és només una qüestió d’òvuls o espermatozoides, sinó de salut global. Un cicle irregular, un dolor intens o una alteració metabòlica són senyals que el cos està prioritzant altres funcions per davant de la reproductiva.
Per això, avaluar cada cas de manera individual i corregir els desequilibris hormonals o metabòlics abans d’iniciar un tractament permet millorar les probabilitats d’èxit i recórrer el camí cap a l’embaràs des de la millor situació de salut possible.
