Què és la hibridació in situ fluorescent (FISH)?

La tècnica FISH (Fluorescence In Situ Hybridization) és una tècnica de diagnòstic molecular que permet la identificació i localització in situ de seqüències específiques d’ADN en cromosomes. El seu principal objectiu és detectar anomalies cromosòmiques com aneuploïdies, duplicacions, delecions i translocacions. Per detectar aquestes anomalies, s’utilitzen sondes fluorescents (fragments curts d’ADN) que s’uneixen a seqüències específiques de l’ADN i emeten fluorescència quan s’observen sota un microscopi de fluorescència.

Aquesta tècnica s’utilitza àmpliament en l’àmbit mèdic, però en el context de la reproducció assistida s’utilitza principalment per a l’anàlisi d’espermatozoides, el diagnòstic genètic preimplantacional (PGT) i en estudis de cèl·lules fetals.

La tècnica FISH es realitza en tres passos fonamentals:

• Fixació de la mostra (espermatozoides, cèl·lules embrionàries, cèl·lules fetals, etc.) en un portaobjectes.
• Addició de les sondes fluorescents que s’uneixen als cromosomes diana.
• Anàlisi mitjançant microscòpia de fluorescència.

Com es detecten les anomalies cromosòmiques?

• Aneuploïdies: Les aneuploïdies són alteracions en el nombre de cromosomes. Una de les més conegudes és la síndrome de Down, on en lloc d’haver-hi 2 còpies del cromosoma 21, n’hi ha 3. En aquest cas, la FISH mostrarà tres senyals en el cromosoma 21, en lloc de 2.

• Delecions i duplicacions: es detecten per l’absència o l’excés de fluorescència en regions específiques dels cromosomes.

• Translocacions: una translocació és un canvi genètic en què un tros de cromosoma es trenca i s’uneix a un altre cromosoma. La FISH identifica aquests canvis mitjançant la reubicació dels senyals fluorescents en cromosomes no corresponents.

La tècnica FISH és un mètode de diagnòstic ràpid, específic i molt versàtil, ja que pot utilitzar-se tant en l’anàlisi de gàmetes com d’embrions. Tot i això, té algunes limitacions, com ara que només pot analitzar un nombre limitat de cromosomes (entre 5 i 9) i que és una tècnica destructiva, ja que les cèl·lules analitzades no poden utilitzar-se en tractaments posteriors.

Quan està indicada aquesta tècnica?

• En pacients amb fracassos d’implantació en cicles previs amb ICSI convencional.
• En casos d’avortaments de repetició.
• Edat avançada de l’home.
• Antecedents d’embarassos amb cromosomopaties.
• Pacients que han rebut ràdio o quimioteràpia.
• Infertilitat d’origen desconegut.