Què passa amb els embrions que no s’implanten?

La transferència de l’embrió és l’etapa final del procés de fecundació in vitro (FIV) i consisteix a dipositar l’embrió a l’interior de l’úter de la pacient utilitzant un catèter que s’introdueix a través del coll uterí.

A continuació, l’embrió s’ha d’implantar, és a dir, adherir-se a l’endometri per continuar amb el seu desenvolupament. Aquest procés d’implantació sol completar-se entre els 5 i 7 dies posteriors a la transferència. No obstant això, en molts casos, els embrions no arriben a implantar-se i són reabsorbits pel cos de la dona. Aquest procés de reabsorció de l’embrió no afecta els teixits de la dona ni altres embrions que sí que s’hagin implantat correctament.

Les principals causes del fracàs d’implantació inclouen:

• Baixa qualitat embrionària: els embrions amb alteracions genètiques o defectes en el seu desenvolupament tenen menys possibilitats d’implantar-se.
• Baixa receptivitat endometrial: en el moment de la implantació, l’endometri ha de tenir un gruix i una estructura adequats que afavoreixin l’adhesió de l’embrió. Factors immunològics i de coagulació que poden interferir en el procés d’implantació.

Després de diversos fracassos d’implantació, es recomana investigar-ne les causes. Hi ha diverses proves que s’utilitzen habitualment per fer-ho, com ara l’anàlisi genètica de l’embrió, els estudis de l’endometri i diverses avaluacions hormonals i immunològiques. Els embrions no transferits es poden criopreservar per a intents futurs, donar a altres parelles amb problemes de fertilitat o destinar a investigació en alguns casos.