Vigilant els embrions. Per què l’Embryoscope?

Des de fa molts anys els embrions que transferim es trien segons criteris morfològics com les característiques de les cèl.lules o la seva simetria, si hi ha o no fragmentació o com es distribueix aquestes a l'interior de l'embrió entre d'altres. Sempre hem tingut dificultats per determinar si un embrió a més de “bonic" és funcionalment bo. L'únic paràmetre del que disposàvem per a això era el nombre de cèl.lules, que havia de ser de 4 a dia +2 o de 8 en dia +3, però aquí s'acabava tot.
En els últims anys han anat apareixent noves tecnologies que pretenen aclarir si el "motor" de l'embrió és tan bo com la seva "carrosseria" (fent un símil automobilístic) .
Un d'ells, probablement el que més expectatives ha generat, ha estat la possibilitat de determinar els paràmetres de divisió cel.lular gravant l'evolució dels embrions en vídeo. Mitjançant aquesta tècnica es pretén determinar quin embrió té més possibilitats d'arribar a blastocist i implantar-se o, senzillament, de seleccionar el millor blastocist quan sigui necessari. El pioner va ser l'Embryoscope i a la seva estela han aparegut dos nous sistemes: el Primovision i l'Eeva.
De vegades, moltes vegades en la nostra opinió, els centres de reproducció som víctimes del màrqueting i ens veiem abocats a adquirir productes de cost elevat només perquè algun estudi, generalment petit i interessat, diu que determinat producte o tècnica millora significativament els resultats. Si a més aquest producte arriba a un nivell mediàtic important la pressió és encara més gran. No obstant això l'experiència ens diu que la història de la reproducció és plena de fracassos de productes que inicialment semblaven imprescindibles, com l’assisted hatching (o eclosió assistida), l'EmbryoGlue (un mitjà que anunciava obtenir millors taxes d'implantació dels embrions) o l'ús del diagnòstic genètic preimplantacional en dia +3 en casos d'edat materna avançada. En tots aquests casos quan s'han tingut prous resultats s'ha vist que el seu ús no significava cap millora evident en el resultat final que és tenir un fill. En alguns d'aquests casos els pacients han estat les víctimes directes d'aquest màrqueting ja que han estat els que han sufragat l'amortització d'una inversió que no comptava amb l'evidència científica necessària.
Per això des de BarcelonaIVF optem per observar l'evolució d'aquesta tècnica per decidir incorporar-la en el moment en què l'evidència fos suficient per justificar el seu ús davant els nostres pacients. I aquest moment ha arribat.

Actualment disposem de 3 sistemes de gravació d'embrions com he esmentat abans, i a BarcelonaIVF hem optat per l'Embryoscope. Abans d'explicar el perquè d'aquesta decisió descriurem breument cada un.

• L'Embryoscope és un incubador especial que porta els sistemes de càmera i informàtica incorporats. A més cada embrió disposa d'un pouet individual, el que fa que no comparteixi medi de cultiu amb els altres embrions, com sí succeeix en els altres dos sistemes. Els paràmetres de selecció del millor embrió no són reproduïbles centre a centre, la qual cosa obliga a cada laboratori a determinar quins criteris han de complir els embrions per ser qualificats com a bons.
• El Primovision és una càmera que s'incorpora a la majoria dels incubadors convencionals. La selecció dels embrions també es realitza de forma manual com amb l’Embryoscope .
• Finalment l’Eeva és també un sistema de captura de vídeo que es col.loca en incubadors convencionals, però la selecció dels embrions transferibles es fa de forma automàtica, basant-se en uns paràmetres informàtics predeterminats i incorporats al programa.

Un cop analitzats els sistemes, l'Embryoscope és el que ens oferia més confiança.

Aquestes són les nostres raons :

1 . Actualment és el sistema que compta amb més bibliografia disponible i amb més experiència en el mercat.
2 . La qualitat de les imatges obtingudes amb l'Embryoscope és clarament millor que amb Primovision ja que treballa a més augments (25,7 versus 20).
3 . Totes les dades dels estudis de l’Embryoscope suggereixen que els paràmetres de selecció dels embrions no són reproduïbles centre a centre. Això xoca frontalment amb el plantejament de l’Eeva. En la nostra opinió cada laboratori és un món i no serà la primera ni l'última vegada que alguna cosa donada per evident no és reproduïble en el nostre entorn. Creiem per tant que el paper de l'embriòleg segueix essent crucial en la selecció del millor embrió, per això deixar que un sistema informàtic trïi els embrions a transferir no ens convenç. A més aquesta capacitat de programació permet introduir millores en el procés de selecció des de cada centre cosa que no és possible amb l’Eeva.
4 . Un dels avantatges d'aquests sistemes és que eviten haver d'estar manipulant els embrions i exposar-los a situacions canviants de temperatura o llum que poden afectar la seva qualitat. En aquest sentit l'Embryoscope és també millor respecte als seus competidors, atès que els pouets en els que es troben els embrions són més petits. Això fa que quan s'ha d'obrir l'incubador per ficar o treure embrions d'altres casos les variacions de les condicions del cultiu de l'embrió siguin també significativament menors.

Per tots aquests motius i seguint amb la política de BarcelonaIVF d'allunyar-nos del merament publicitari i només incorporar allò que realment ofereixi una millora de les possibilitats de tenir un fill hem adquirit l'Embryoscope .

Què és el que esperem d'aquesta nova tecnologia? Millorar significativament les taxes d'embaràs, disminuir el nombre de transferències innecessàries en descartar embrions amb poca viabilitat i acostar-nos més a la situació ideal de la transferència electiva d'un sol embrió per reduir la taxa d'embaràs múltiple.

Tot un repte que estem disposats a superar.
 

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *