Inseminació artificial

Què és la inseminació artificial?

La inseminació artificial és un tractament de fertilitat que consisteix en dipositar una mostra de semen a l’interior de l’úter en el moment en què la dona està ovulant.

Per poder realitzar una inseminació artificial amb bones expectatives d’èxit hem de considerar dos factors:

  • Que l’edat de la dona no superi els 35 anys.
  • Temps d’esterilitat curt.
inseminacion-artificial-chica-sonriente

Com es fa una inseminació artificial?

Per realitzar una inseminació artificial s’ha d’estimular els ovaris amb hormones en injeccions subcutànies diàries des dels primers dies del cicle. Durant l’estimulació s’ha de monitoritzar la resposta ovàrica mitjançant ecografies seriades. L’objectiu de l’estimulació és aconseguir el desenvolupament d’un o dos fol·licles per minimitzar el risc de gestació múltiple. Un cop desencadenada l’ovulació es realitza la inseminació al cap d’unes 36-40 hores.

En el cas d’utilitzar una mostra de semen de la parella, se’l citarà abans per entregar la mostra i poder capacitar-la al laboratori.

La inseminació es realitza de forma ambulatòria passant un catèter pel canal cervical a través del qual s’introduirà la mostra de semen a l’úter.

Un cop realitzada i després d’uns minuts de repòs, la dona podrà anar a casa i fer vida normal.

Quan dura el procés?

La duració d’un cicle d’inseminació artificial dependrà principalment de la fase d’estimulació ovàrica. Si la resposta és correcta habitualment aconseguirem el desenvolupament fol·licular en uns 8-10 dies d’estimulació. En ocasions és necessari perllongar el període d’estimulació fins aconseguir el desenvolupament fol·licular desitjat.

En la majoria dels cicles la inseminació s’haurà realitzat en un període de 15 dies.

És obligatori estimular els ovaris?

L’estimulació ovàrica no és imprescindible per a realitzar una inseminació artificial en una dona que ovuli regularment, però es recomana en tots els cassos perquè millora considerablement les possibilitats d’èxit.

Quants cops hauré de vindre a la clínica?

Durant el tractament cal acudir a la clínica varis cops per controlar el desenvolupament fol·licular. Habitualment no són necessaris més de 3 controls fol·liculars per poder programar la inseminació.

Quines proves són necessàries per realitzar una inseminació artificial?

Les proves aconsellades per fer una inseminació artificial són:

Tipus de semen

El semen per realitzar una inseminació pot ser de la parella o d’un donant.

Quan la mostra de semen és d’un donant, aquesta s’escollirà segons el què està establert a la Llei preservant la màxima similitud fenotípica amb els pacients.

Com es prepara el semen?

El dia de la inseminació la mostra de semen se prepara en el laboratori seguint un procés de capacitació espermàtica que consisteix en seleccionar els espermatozoides mòbils progressius aptes per a la fecundació de l’òvul.

Què cal fer després d’una inseminació?

Després de la inseminació és aconsellable donar suplements de progesterona durant uns dies para afavorir la implantació de l'embrió.

Podré fer vida normal?

Durant el cicle d'inseminació la dona no notarà cap diferència respecte al seu cicle natural. Per això és aconsellable seguir amb un estil  de vida el més normal possible .

Quan es fa la prova d’embaràs?

Es recomana fer una prova d’embaràs d'orina dues setmanes després de la inseminaci.

Cada quant es pot es una inseminació?

De la mateixa manera que en els cicles naturals, les inseminacions es poden repetir en cada cicle. No és necessari cap descans per millorar les possibilitats d’embaràs.

Hi ha algun límit en la quantitat d’inseminacions?

Las taxes de embaràs de les inseminacions es mantenen estables durant els tres primers intents. Si no s’ha aconseguit gestació en 3 intents de inseminacions, recomanem canviar a un altre tractament més efectiu.

Taxes d’èxit

Les taxes d'èxit de la inseminació artificial depenen de l'edat de la pacient, situant-se en un 27% quan utilitzem mostra de semen de la parella i un 33% amb semen de donant. Aquestes taxes són similars a les que una parella no estèril té en un cicle natural.

Riscos de la inseminació artificial

El principal risc de la inseminació artificial és la gestació múltiple, que dependrà del número de fol·licles que es desenvolupin durant l’estimulació ovàrica. Aquest risc es controla amb la monitorització ecogràfica del tractament.