Fecundació in vitro – FIV

Què és la fecundació in vitro?

La fecundació in vitro (FIV) és el tractament de reproducció assistida mitjançant el qual l'òvul és fecundat per l'espermatozoide en el laboratori.

La fecundació in vitro (FIV) consta de tres fases principals:

  • Estimulació ovàrica.
  • Obtenció dels òvuls per la seva fecundació i cultiu embrionari.
  • Transferència dels embrions a l’interior de l'úter

Fecundació in vitro pas a pas

 

Quines proves són necessàries per fer una fecundació in vitro?

Per realitzar una fecundació in vitro (FIV) és necessari un estudi previ amb les següents proves diagnòstiques:

  • Analítica hormonal per analitzar la reserva ovàrica. Es pot determinar el valor de l'hormona antimulleriana (AMH) en qualsevol moment del cicle o l'FSH i l'estradiol en 3r dia del cicle.
  • Ecografia ginecològica per descartar patologia de l'úter i dels ovaris.
  • Estudi de serologies per descartar la presència de malalties infeccioses transmissibles.
  • Seminograma per valorar la qualitat de la mostra. Si la qualitat del semen és molt baixa, caldrà ampliar l'estudi antològic amb altres proves addicionals.
  • Cariotips per descartar anomalies genètiques que puguin afectar l'embrió.

Com es realitza l’estimulació ovàrica?

Per realitzar una fecundació in vitro (FIV) amb bones possibilitats d'èxit hem d'obtenir un nombre suficient d'òvuls. Això s'aconsegueix sotmetent a la dona a una estimulació ovàrica controlada mitjançant l'administració d'hormones en injeccions subcutànies.

La pauta d'estimulació s'ajustarà de forma individualitzada segons la reserva ovàrica de la dona. Durant l'estimulació s'haurà monitoritzar la resposta ovàrica mitjançant ecografies seriades fins que hi hagi un nombre correcte de fol·licles amb la mida adequada. En aquest moment es desencadenarà l'ovulació per 36 h després obtenir els òvuls.

Quantes vegades hauré d’anar a la clínica durant l’estimulació ovàrica?

En la majoria dels casos no seran necessaris més de tres controls ecogràfics per poder programar l'obtenció dels òvuls.

Com s’obtenen els òvuls?

L'obtenció dels òvuls es realitza mitjançant una punció dels ovaris guiada per ecografia. Es tracta d'un procediment senzill que dura uns 10 minuts i que es realitza sota sedació. No és una tècnica dolorosa ja que la dona està adormida durant tota la intervenció. Com que és un procés ambulatori la pacient pot tornar a casa a les poques hores de l'obtenció dels òvuls.

Tipus de semen

Per realitzar una fecundació in vitro (FIV) es pot utilitzar la mostra de semen de la parella o el semen d'un donant.              
En el cas d'utilitzar semen de donant, aquest es triarà segons el que estableix la Llei preservant la màxima similitud fenotípica amb els pacients.

Com s’obtenen els espermatozoides?

La forma més freqüent d'obtenir els espermatozoides és mitjançant masturbació el dia de l'obtenció dels òvuls. En els casos necessaris es pot utilitzar una mostra congelada prèviament.

Altres formes d'obtenció dels espermatozoides són l'aspiració testicular (TESA) i la biòpsia testicular (TESE). Les dues tècniques s'utilitzen quan no hi ha espermatozoides en l'ejaculat.

En el cas d'utilitzar semen de donant sempre serà mostra congelada.

Com es realitza la fecundació dels òvuls?

La fecundació es realitza al laboratori després de l'obtenció dels òvuls. Les tècniques de laboratori per inseminar els òvuls són la FIV convencional i la microinjecció espermàtica (ICSI).

Actualment l'ICSI és la tècnica d'elecció per inseminar els òvuls, sobretot si existeixen antecedents de fallada de fecundació o una molt mala qualitat espermàtica. En la resta dels casos si tenim un bon nombre d'òvuls madurs es pot plantejar utilitzar la FIV convencional.

Què passa al laboratori des que es fecunden els òvuls fins que es realitza la transferència?

Un cop inseminats els òvuls s'ha d'esperar i observar la seva evolució al laboratori. Després de 18-21h es comprova la seva correcta fecundació i els embrions es mantindran en uns incubadors que els hi proporcionen les condicions ideals per al seu creixement.

Diàriament s'anirà analitzant l'evolució de cada embrió fins al dia 5 de desenvolupament, en el qual es realitzarà la seva transferència a l'interior de l'úter. Aquest cultiu llarg de 5 dies ens permet seleccionar aquells embrions (blastocists) amb més capacitat d'implantar, augmentant d'aquesta manera les possibilitats d'embaràs.

Com es transfereixen els embrions?

La transferència dels embrions és un procediment senzill que no requereix ni ingrés ni anestèsia. S'introdueix un catèter pel canal cervical per poder dipositar els embrions a l'interior de l'úter. Normalment es transfereixen entre 1-2 embrions encara que la tendència actual és la de transferir un únic embrió per reduir els riscos d'embaràs múltiple.

Què es fa amb aquells embrions que no es transfereixen?

Si després de la transferència embrionària queden embrions de bona qualitat, aquests seran congelats.

Quant dura el procés?

La durada d'un tractament de fecundació in vitro (FIV) depèn del tipus de protocol d'estimulació triat. Per a un protocol curt d'estimulació seva durada serà d'uns 15-17 dies de mitjana. Si utilitzem un protocol llarg hem de considerar uns 10-15 dies de preparació prèvia addicionals.

Què s'ha de fer després de la transferència dels embrions?

Després de la transferència s'ha de continuar amb el tractament de progesterona iniciat després de la punció dels ovaris. Si tot va bé l'embrió s'haurà implantat unes hores després de la transferència encara que no puguem saber-ho fins al dia de la prova d'embaràs.

Podré fer vida normal durant la fecundació in vitro?

Durant el tractament es recomana portar una vida tranquil·la evitant esforços importants i fer esport. El dia de la punció dels ovaris s'ha de fer repòs domiciliari. També s'ha d'evitar tenir relacions sexuals durant tot el procés.

Puc fer alguna cosa per millorar les meves possibilitats després de la transferència?

És freqüent plantejar-se què es pot fer després de la transferència per afavorir l'embaràs. No hi ha res addicional que es pugui fer per augmentar les possibilitats d'embaràs més que esperar que els embrions s'implantin correctament i fer un tipus de vida normal i tranquil·la.

Cada quant puc fer una FIV?

L'ideal és esperar que els ovaris tornin al seu estat normal abans de tornar-los a estimular per fecundació in vitro. Es recomana esperar un parell de cicles abans de realitzar un nou tractament.

Hi ha algun límit d'intents de FIV?

No hi ha cap límit en el nombre de fecundacions in vitro (FIV) encara que és poc freqüent fer-ne més de tres. És convenient valorar de nou el cas després de cada cicle en què no s'hagi aconseguit l'embaràs per determinar si són necessàries més proves.

Es pot fer una FIV sense estimulació?

La fecundació in vitro en cicle natural s'indica en els casos de dones amb tractaments previs i molt baixa resposta en què es busca l'obtenció d'un únic òvul seleccionat naturalment. Aquesta opció té unes taxes d'èxit baixes i es reserva per als casos en què la donació d'òvuls no és acceptada per la pacient.

Què he de fer per transferir-me els embrions congelats?

La transferència d'embrions congelats tan sols requereix un bon desenvolupament de l'endometri per part de la dona. Per això s'utilitza un tractament hormonal via oral o transdèrmica que s'administra des de l'inici del cicle. Uns dies després es comprova que l'endometri s'hagi preparat correctament i s'organitza el dia de la transferència.

Els embrions es descongelen el dia de la seva transferència. Si els embrions congelats són de bona qualitat i més encara si són blastocists, la seva taxa de supervivència és superior al 90%.

Tot i haver bones taxes d'embaràs amb embrions congelats, encara no arriben les mateixes que amb embrions frescos situant-se per sobre del 40%.

Quant de temps poden estar congelats els embrions?

Els embrions poden mantenir-se congelats fins que es decideixi alguna de les destinacions establerts per la Llei. El temps de congelació no afecta els resultats.

Taxes d’ èxit

La fecundació in vitro (FIV) és un dels millors tractaments de fertilitat disponibles. Les seves taxes d'èxit depenen principalment de l'edat de la dona, sent altes fins als 39 anys i disminuint progressivament a partir d'aquesta edad. Veure resultats

Riscos de la FIV

Els riscos més importants de la fecundació in vitro (FIV) vénen derivats de l'estimulació ovàrica i de la punció.

Arrel de l'estimulació ovàrica es pot produir una síndrome de hiperestimulació ovàrica a causa de l'excessiva resposta dels ovaris a la medicació. Actualment aquest risc és mínim ja que es realitzen protocols individualitzats.

A causa de la punció ovàrica poden haver-hi petits sagnats que generalment s'autolimiten i que excepcionalment pot ser necessari intervenir per solucionar-ho.

L'embaràs múltiple és una altra de les conseqüències després d'una fecundació in vitro (FIV). La política de transferència d'un embrió únic està ajudant a reduir considerablement el nombre d'embarassos múltiples.