Sabies com es feien les primeres proves d’embaràs en orina?

Les primeres proves d'embaràs en orina daten de l'època dels egipcis. Les dones orinaven sobre llavors de blat i ordi, i si aquestes germinaven es considerava que la dona estava embarassada. A més, depenent de si germinava el blat o l'ordi, els egipcis determinaven si el fetus era nen o nena. Evidentment aquestes primeres proves no tenien valor científic, ja que l'hormona que permet el diagnòstic de l'embaràs, la HCG, no té valor fertilitzant. Aquesta hormona, descoberta el 1930 per Collip, és la que en l'actualitat detecten els test d'orina. Les primeres proves d'orina modernes que usaven nivells hormonals per detectar l'embaràs daten de 1928, quan Ascheim i Zondek van injectaven orina a les rates i després les sacrificaven per veure la grandària dels seus ovaris. Si estaven augmentats de mida hi havia un 98% de possibilitats que la dona estigués embarassada. El 1931 Friedman va substituir les rates per conilles, només perquè aquestes eren més barates. El test de Hogben o test de la granota es va introduir a mitjans dels anys 30 a Sud-àfrica. En aquest cas l'orina de la potencial embarassada només feia que els gripaus expulsessin els seus ous i no hi havia necessitat de sacrificar-los. Aquest test no tenia falsos positius (és a dir no deia que estaves embarassada si no ho estaves) tot i que sí falsos negatius. Aquest test va ser l'habitual fins a la dècada dels 60, quan es van introduir els tests immunològics que han donat lloc als actuals kits domèstics.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *