La donació d’òvuls a Espanya: aspectes a tenir en compte.

Espanya és el país capdavanter mundial en donació i trasplantament d'òrgans . Segons dades de l'Organització Nacional de Trasplantaments, l'any passat es van registrar 1643 donants i 4221 trasplantaments. Aquest èxit es deu a diversos factors: una legislació adequada que permet la donació i el trasplantament d'òrgans, un sistema nacional de trasplantaments amb un model de gestió pioner al món i una consciència social que afavoreix la donació d'òrgans .

La donació d'òvuls és una forma de donació gràcies a la qual es fa possible que moltes parelles que no poden aconseguir un embaràs amb els seus propis òvuls ho facin amb els d'una altra persona Igual que amb la donació d'òrgans, Espanya també és un país capdavanter en la donació d'òvuls .
La donació d'òvuls a Espanya està regulada per la Llei de reproducció assistida que estableix la normativa per garantir la seguretat tant per a les donants d’òvuls com per a les parelles receptores .

Les donants d'òvuls són la peça clau en aquest procés. Sense elles no seria possible aconseguir l'embaràs per a moltes parelles. Per això cal ressaltar la seva tasca d'ajuda i així mateix facilitar-los tot el tractament perquè sigui el més senzill i segur possible .

Hi ha tres punts importants a destacar sobre la donació d'òvuls a Espanya :

1 . La donació d'òvuls té un caràcter altruista . En un estudi realitzat al nostre centre es demostra que la major part de les donants ( 69% ) tenen una motivació d'ajuda a l’altra persona. Així mateix un estudi europeu realitzat a 11 països a més de 1400 donants i presentat en l'últim congrés de la ESHRE ( Societat Europea de Reproducció ) corrobora que més de la meitat de les donants d'òvuls tenen una motivació altruista .
2 . La donació d’òvuls ha de ser anònima Es pot obtenir informació de caràcter general sobre la donant però mai sobre la seva identitat .
3 . No totes les dones poden ser donants d'òvuls. Han de tenir entre 18 i 35 anys i un bon estat de salut psicofísic . Abans de ser donants d’òvuls han de passar per un procés de selecció en el qual es realitza una història clínica personal i familiar (la donant signa documents que comporten responsabilitats legals en cas de ser falsos. En aquests documents certifiquen l'absència de malalties genètiques rellevants personals i en seva família directa), un test psicològic, un estudi físic i una analítica de sang per determinar el grup sanguini, l'estudi genètic i les serologies de les infeccions més importants com són l'hepatitis i el VIH .

El procediment habitual per realitzar una donació d'òvuls consisteix en:

1 . Selecció de la donant d’òvuls: un cop la donant ha superat tots els tests diagnòstics i es considera idònia per a la donació d'òvuls, es realitza la seva assignació a una parella receptora compatible. Per assegurar la major similitud fenotípica es tenen en compte les característiques físiques i els grups sanguinis a l'hora de fer l'assignació.
2 . Sincronització de cicles de donació d'òvuls: s'estableix una pauta de tractament per a la sincronització dels cicles de la donant i de la receptora . Així ens assegurem que farem la transferència d'embrions poc després que s'obtinguin els òvuls de la donant . És el que anomenem un cicle en "fresc" .
3 . Estimulació i punció ovàrica de la donant d’òvuls: abans de començar el procés, la donant d’òvuls és informada amb detall sobre el tractament i els possibles efectes secundaris. Totes les donants han de signar un document de consentiment informat abans d'iniciar el tractament. En l'actualitat podem considerar que l'estimulació ovàrica per a les donants d'òvuls és un procés senzill i, sobretot, segur. Això es deu als avenços en els últims temps que ens permeten utilitzar nous fàrmacs, protocols i dosis de medicació menors que han fet que els riscos d'aquest tractament siguin en l'actualitat gairebé nul. A més, considerant la llarga experiència en el món de més de 30 anys realitzant fecundació in vitro, es pot dir que no s'ha demostrat fins al moment que aquest tractament generi complicacions en la salut de la pacient a llarg termini .

A Catalunya tota l'activitat dels centres de reproducció assistida està recollida en un registre coordinat pel departament de salut de la Generalitat (FIVCAT)
Aquest registre públic anual permet tenir el control i la transparència del que passa als centres i saber els resultats sobre els cicles de donants d'òvuls. Per regular el nombre de donacions que una dona pot fer, la Llei espanyola estableix que el màxim nombre de nens nascuts amb gàmetes d'una donant a Espanya no ha de ser superior a sis. A Catalunya el Comitè Ètic de la Generalitat estableix la recomanació de no superar el nombre de sis cicles d'estimulació ovàrica per donant .

Per concloure, Espanya és un país pioner en la donació d'òvuls gràcies a la gran consciència social que existeix sobre el tema, a que la donació d'òvuls està regulada per la legislació espanyola i controlada pels diferents departaments de salut de les comunitats autònomes i a que és un tractament segur sense riscos importants per a les donants durant el procés d'estimulació ovàrica ni a llarg termini .

 

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *