Evolució dels tractaments de donació d’òvuls

La donació d'òvuls és una tècnica autoritzada i regulada a Espanya per la Llei de Reproducció Assistida des del 1988. En la Llei s'estableixen els requisits necessaris per fer d'aquesta tècnica un tractamente totalment segur tant per a la donant d'òvuls com per a la receptora.

La donació d'òvuls és una tractament en el que s’han d’estimular els ovaris de la donant per aconseguir el nombre d'òvuls necessaris per ser donats. Des de que a mitjans de la dècada dels 80 s’aconseguís el primer embaràs amb òvuls de donant, els protocols d'estimulació ovàrica han anat evolucionant, fent que el procés sigui cada vegada més senzill i ben tolerat per les donants.
 

El primer gran avenç va ser l'aplicació de les tècniques d'enginyeria genètica per a la producció de gonadotrofines recombinants, ja que fins al moment els fàrmacs utilitzats provenien d'orina purificada de dones menopàusiques. Les hormones recombinants aporten un millor control en la puresa i l'activitat hormonal fent possible ajustar la pauta d'estimulació ovàrica a les necessitats de la donant, evitant efectes secundaris desagradables.

Un altre factor determinant va ser l'aparició dels antagonistes de la GnRH. En els protocols d'estimulació ovàrica és necessari la utilització d'unes hormones anomenades anàlegs de la GnRH, la funció és la de permetre el control del cicle ovàric de la dona, evitant l'ovulació espontània durant el procés d'estimulació. Clàssicament aquests anàlegs han estat de tipus agonistes de la GnRH però en l'actualitat els antagonistes s'han imposat com a tractament d'elecció en els protocols per a donants. Si amb els agonistes la durada del tractament era d'uns 20 dies, amb els antagonistes es redueix a uns 10-12 dies. A més, amb els protocols clàssics hi havia una incidència de fins a un 10% de la síndrome d'hiperestimulació ovàrica mentre que amb els nous protocols que utilitzen antagonistes es pot dir que evitem aquest tipus de complicació ja que la seva incidència és menor del 0,5%.

Si els tractaments d'estimulació ovàrica per a donants d'òvuls s'han considerat segurs des del seu inici, actualment amb l'aplicació dels nous avenços en el tipus de medicació i en els protocols d'estimulació, s'ha aconseguit que aquests tractaments siguin molt ben tolerats i s’han reduït els riscos fins a ser gairebé nuls.
 

  

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *