El semen i les seves circumstàncies, perquè no tot és l’òvul.

Navegant per internet es troba molta informació, però hi ha una part significativa d'aquesta informació que és errònia o almenys confusa. A continuació trobareu algunes línies per aclarir qüestions que he llegit sobre els espermatozoides.

1. Un seminograma anormal significa esterilitat. No sempre. Un seminograma anormal pot ser clínicament normal. Paràmetres com la motilitat i el recompte d'espermatozoides són relatius i per tant poden fer que les xifres finals resultin normals tot i ser algun dels valors anormals. Veiem-ho. Un seminograma normal ha de tenir un volum de 1,5 ml, concentració d'espermatozoides de 15 milions / ml i el 40% d'ells amb bona mobilitat. És fàcil calcular que 9 milions d'espermatozoides amb bona mobilitat serà el valor de tall per considerar que el semen és "normal" (40% dels 15 milions x 1,5 ml). Òbviament tindrem diferents maneres d'arribar als 9 milions d'espermatozoides. Si el volum fos de 4,5 ml i la concentració de 21 milions / ml, amb només el 11% dels espermatozoides amb bona mobilitat tindríem el mínim de 9 milions de mobilitat òptima. En aquest cas, el seminograma serà anormal ja que el 10% de bona motilitat significa que hi ha una astenozoospèrmia, però clínicament el consideraríem "normal”.

2. Un seminograma normal significa que és fèrtil. No sempre. Tot i tenir els valors normals pot haver-hi altres problemes que poden afectar la fertilitat dels homes, com la fragmentació de l'ADN o errors meiòtics. Per això algunes d'aquestes proves poden estar indicades quan el seminograma és normal però hi ha hagut avortaments de repetició, esterilitat de llarga evolució o fallides repetides de FIV o donació d'òvuls sense causa aparent.

3. Quantes més relacions sexuals durant l'ovulació, millor. El semen pot necessitar fins a tres dies per tornar als valors normals (per això es demanen tres dies d'abstinència abans de realitzar un seminograma). Si una parella té relacions sexuals massa sovint el semen no té temps per recuperar els seus valors normals i pot passar que el dia que la dona ovula, la qualitat del semen sigui subòptima. Atès que l'òvul té 24 hores per ser fecundat, en general es recomana que els pacients amb cicles entre 26 i 30 dies haurien de tenir relacions sexuals en els dies 13, 15 i 17 del cicle. Aquesta forma de procedir garanteix 24 hores per tal de que el semen es recuperi.

4. Quant més gran sigui el volum de l'ejaculació, millor. No necessàriament. El volum ve determinat pel fluid de l'ejaculació, i el 95% d'aquest fluid no es produeixen en els testicles, sinó a la pròstata i a les glàndules seminals. De fet, el volum és l'únic paràmetre que pot veure’s afectat per l'excitació sexual en obtenir la mostra de semen (els pacients tendeixen a obtenir menors volums quan la mostra s'obté a la clínica en lloc de a casa, ja que és més fàcil aconseguir major excitació en ambients tranquils). A més de vegades un volum alt pot causar una concentració baixa, ja que el mateix nombre d'espermatozoides es dilueix més (recordeu que les unitats de concentració són milions / ml), i com s'ha explicat en el punt 1, aquestes oligozoospèrmies dilucionals poques vegades tenen importància clínica.

5. Un seminograma és suficient per fer el diagnòstic. Mai, sense importar si és normal o no. Un seminograma és un fotograma puntual i necessitem tota la pel.lícula. El semen pot tenir una gran variació, per això en general es necessiten dues mostres separades com a mínim 2 setmanes per al seu diagnòstic. I si hi ha diferències significatives entre elles una tercera mostra podria ser necessària.

Espero que aquestes línies hagin aclarit algunes preguntes sobre el factor masculí i com maximitzar la fertilitat natural. Com sempre si té algun dubte pot compartir-lo amb nosaltres.
 

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *