Aspectes a tenir en compte sobre les donants d’òvuls (perquè la sabiduria popular no sempre és sabiduria)

Per Dr. Raúl Olivares

Una de les coses que em segueix sorprenent és com es creen i mantenen les llegendes urbanes. Tinc un amic que té un amic que una vegada … i així successivament …
Pel que fa als tractaments de donació d'òvuls hi ha una sèrie d'idees equivocades respecte les donants d'òvuls que en certa mesura els mateixos metges hem contribuït a generalitzar. En aquest article pretenc compartir la meva opinió basada en més de 10 anys portant a terme tractaments de reproducció assistida i entre ells tractaments de donació d'òvuls.

1. Quant més jove sigui la donant millor. Això pot semblar molt obvi, però no ho és. A Espanya, les donants d'òvuls tenen entre 18 i 35 anys d'edat, i això té una raó de ser. La fertilitat de les dones es manté en general estable en aquestes edats i les taxes d'embaràs són exactament les mateixes, sempre que es transfereixin embrions de bona qualitat. Una altra cosa és el nombre d'òvuls que s'obtinguin, que és lleugerament menor en les donants majors de 30 anys. No obstant això, la qualitat embrionària continua sent prou bona per garantir bones taxes d'embaràs i la possibilitat de congelar embrions en la majoria dels cicles. Un fet a remarcar és que les donants d'òvuls molt joves (18 ó 19 anys) poden produir òvuls una mica pitjors que les més grans. És com si tot el sistema d'aquestes donants joves encara no estigués prou madur.

2. Les donants de fertilitat provada són millors que les que no ho són. No sempre. Com passa en les parelles amb problemes d'esterilitat quan un cicle acaba en un negatiu, culpabilitzem els òvuls amb massa rapidesa. Però les raons per les quals un tractament no acaba en embaràs poden ser múltiples: un úter amb miomes, un endometri poc desenvolupat, la coexistència d'un factor masculí (cosa que avui en dia passa en gairebé el 40% dels cicles de donació d'òvuls) o simplement perquè les probabilitats de quedar embarassada, fins i tot en una donació d'òvuls estàn encara molt lluny del tan desitjat 100%. Així, una vegada que una donant ha produït bons òvuls en un cicle la probabilitat d'obtenir-ne bons òvuls en el proper cicle és molt alta, això vol dir cicles amb bones probabilitats d'aconseguir un embaràs. Les donants amb embarassos previs espontanis no sempre tenen una bona resposta quan estimulem els seus ovaris. Una cosa és tenir una bona fertilitat natural i una altra és que els ovaris produeixin un nombre suficient d'òvuls per ser una bona donant d'òvuls. Quantitat i qualitat no sempre van unides.

3. El meu fill se semblarà a la donant. La donant aporta 23 cromosomes, però, com sempre els dic als meus pacients, això és una part i la resta és un motlle d'argila que es va formant durant anys pels pares, la família i l'entorn social. El fet que a la donant li agradi la música no vol dir que el seu nadó vulgui escoltar-la tot el dia. Hi ha estudis fets en bessons idèntics adoptats per famílies diferents que així ho han demostrat. Els bessons idèntics en diferents entorns van desenvolupar personalitats completament diferents. De fet, creiem que el caràcter del nadó i les seves futures aficions comencen just després del part.

Hi ha altres qüestions que es poden discutir sobre el que diu la saviesa popular sobre les donants de les que m'agradaria escriure. Per això, si ha sentit alguna cosa sobre donants i vol que ho analitzem, faci m'ho saber. 

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *